divendres, 1 d’octubre del 2021

Mapes Litològics

 Península Ibèrica:


Catalunya:





LITOLOGIA

 

Roques sedimentàries

La litologia, o tipologies de roques , ens ajuda a identificar l'origen i la tipologia de rocam que trobem al llarg del 
territori. ÉS important conèixer el tipus de roca ja que ens ajudarà a identificar determinades morfologies del 
relleu així com les diferents varietats de cobertura vegetal que hi podem trobar.
Segons el seu origen podem trobar roques sedimentàries, ígnies o magmàtiques i metamòrfiques.

diumenge, 21 de març del 2021

Integració Ramadera

Integració Ramadera 

Un contracte d'integració ramadera és un sistema de gestió de les explotacions ramaderes destinat a obtenir productes pecuaris en col·laboració formalitzada mitjançant un contracte entre dues parts:

  • L'integrador, habitualment una empresa agroindustrial (fabricant de pinsos, indústria càrnia), que proporciona els animals, els aliments (pinso) i altres mitjans de producció o serveis.
  • L'integrat, habitualment un ramader individual, que aporta la feina necessària per a la cura i el manteniment del bestiar així com les instal·lacions (granja, finca) i la resta de béns i serveis necessaris. A canvi d'aquesta feina, l'integrat rep una retribució de l'integrador que pot ser una quantitat per unitat de producte, una participació en el preu de venda o similars.

Des del punt de vista del règim de tinença del bestiar, la propietat del bestiar és de l'integrador, que la cedeix en dipòsit a l'integrat mentre dura el contracte. Això diferencia el sistema d'integració de la ramaderia independent. Un productor independent és propietari dels animals i de les instal·lacions i, normalment, gestiona ell mateix la compra de pinso i altres subministraments necessaris per a la producció, així com la comercialització dels productes obtinguts. En canvi, el productor integrat aporta les instal·lacions (edificis, materials) i assumeix les despeses associades a aquestes instal·lacions (energia, aigua, reparacions, etc.) i la mà d'obra (familiar o assalariada), es fa càrrec de la gestió dels residus generats (purins, cadàvers, etc.), però en aquest cas és l'integrador el que facilita els factors de producció (animals, aliments, medicaments, etc.).

Els contractes d'integració són més habituals els sectors ramaders més intensius i industrialitzats, com el sector porcí o el de l'aviram, i sobretot en la fase d'engreix. Els contractes solen ser per cicle d'engreix o anuals. Des d'un punt de vista econòmic, suposa una integració vertical en el sector de la producció de carn.

Bombolla Porcina

Bombolla Porcina

Descarregar

Sector primari a la UE

 

Sector primari a la UE


Europa en xifres. Font: El País [Consulta 29/03/2016]

Europa en xifres. Font: El País [Consulta 29/03/2016]

La Unió Europea considerada globalment és la primera potència econòmica del món. Tot i que la principal característica de la seva economia és la terciarització, la indústria hi juga encara un paper molt important, mentre que les activitats primàries han patit una gran davallada.

Sector primari Catalunya

 

Sector primari Catalunya


Abans de començar a parlar del sector primari, cal fer algunes consideracions generals sobre l’economia catalana (dades macroeconòmiques):

  • Societat desenvolupada amb característiques de societat postindustrial.
  • Predomini del sector serveis (terciarització).
  • PIB brut a preus corrents en  milions d’euros: 206.276 (2014),  214.927 (2015), 206.236 (2016), 215.252 (2017), 221.702 (2018), primera economia d’Espanya per volum. (Font: http://www.idescat.cat/).
  • El PIB de Catalunya va créixer un 2% el 2019, idèntic al del conjunt d’Espanya (2%) i per damunt de la zona euro 1,2%. Per tant, un creixement alt, tot i les tensions institucionals.

Paisatges agraris a Espanya i Catalunya

 

Paisatges agraris a Espanya i Catalunya.


Els paisatges agraris  integren el marc físic, l’activitat humana i l’organització social, per tant ens donen una idea geoecològica del territori força completa. Quan parlem de paisatge entenem la fesomia o l’aspecte del territori, resultat de la interacció entre els elements del medi físic i l’acció humana.

Quan un paisatge perd la diversitat i les seves característiques específiques, és a dir quan s’uniformitza, ens trobem davant la seva banalització, un procés a través del qual es perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic. (Veure banalització del paisatge).

diumenge, 14 de març del 2021

Helena Maleno Activista i d'altres ONG i documental molt recomanable del Tarajal



Enllaç a l'entrevista feta al FAQS de TV3 10/02/2018

 Enllaç a l'entrevista apareguda

Els vint dies d’agonia de l’‘Open Arms’










Immigració a la UE.

 Immigració a la UE.

 

El 2017 la població d’origen estranger (nascuda a l’estranger) i residint a la UE era de 57.273.9321 persones, l’11% del total de la població.

Font: Distribució de la població estrangera i autòctona en els països de la UE. 2018. Universidad del País Vasco. http://www.ikuspegi.eus/ [en línia][Consulta: 21/01/2020]

Conflictes a l'Àfrica i migracions a la Mediterrània

 Migracions al mediterrani del s. XXI. Algunes dades per a reflexionar.

 

 

 

Forecast: The African Salafi Jihadi Movement After Covid 19 | Critical  Threats

 

 

Processos migratoris a Catalunya

 Processos migratoris a Catalunya 

 

Les onades migratòries a Catalunya han estat i són tan importants que si fem una anàlisi sobre les dades de la població catalana, trobem que la població no nascuda al país  era el 2018 de 2.682.077 el 35,29% (s’inclouen els nascuts a altres indrets d’Espanya i a l’estranger). D’aquests 1.380.720 havien nascut en un país estranger, és a dir el 18,16%, sobre una població total de 7.600.065. (Font: IDESCAT. 2018).

D’aquesta dada es desprèn que l’augment de població al nostre país és el resultat de la immigració (fins al 1930 la natalitat catalana es va reduir dràsticament).

Població a Catalunya 1900-1930. Font: Demografia. Sapien.cat. [en línia]. [Consulta: 22/12/2014]

Població a Catalunya 1900-1930. Font: Demografia. Sapien.cat. [en línia]. [Consulta: 22/12/2014]

Processos migratoris a Espanya.

 Processos migratoris a Espanya. 

 


Espanya ha estat històricament un país d’emigrants, adoptant en els darrers anys (finals del segle XX fins avui mateix) el paper d’un país receptor d’immigrants. Al llarg d’aquest procés el país s’ha desenvolupat i ha crescut, vinculant aquest creixement a la mobilitat de la població, no tan sols com a conseqüència del saldo migratori positiu o negatiu, sinó també a l’entrada de divises (entrada de diners que els treballadors emigrats envien a les seves famílies) i al consum que els immigrants fan com a conseqüència de  la seva estada al nostre país.

Classifiquem el procés migratori espanyol de la següent manera:

diumenge, 14 de febrer del 2021

La Catalunya Buida

 

SOS de la Catalunya buida per garantir el relleu generacional

Habitatge, connexions i mobilitat, els principals reptes de les comarques rurals, que han acusat manca de determinació política

La manca d'habitatge i de serveis són alguns dels problemes a les zones rurals. 

ESPANYA BUIDADA

 

Les reivindicacions de l'Espanya buidada i oblidada


L'Espanya oblidada i buidada és l’esperit de protesta i de fer evident el greuge en algunes regions de l’Estat Espanyol.

Ho fa forçada davant l'oblit institucional i polític d'una Espanya que porta molt de temps a dues velocitats en diferents aspectes. Les dues velocitats de l'Espanya urbana puixant, amb ciutats com Madrid, Barcelona, ​​València, Saragossa, Màlaga o Bilbao enfront d'una Espanya rural i provincial, despullada de població i recursos, en una permanent malaltia i oblit.

Però també les dues velocitats de l'Espanya centralitzadora, amb Madrid al capdavant, com centrifugadora de recursos i riquesa, i l'Espanya de el nacionalisme perifèric, sempre desagreujada i demandant recursos enfront de l'Espanya de les províncies que callen i pateixen en aquesta "baralla "devastadora que és l'única que sembla ocupar a tots els governs.

El que hi ha al mig d'aquesta tensió és camp. Un "camp" que es passa a tota velocitat en un AVE que no té temps a aturar-se.

Dinàmica de la Població Catalana

 

Dinàmica de la població catalana [Actualitzat a 14/2/2021]

Estructura Població espanyola

 

Estructura de la població espanyola, ( actualitzat a 14/2/21)

 

dissabte, 13 de febrer del 2021

Neomalthusianisme Vs Poblacionistes


Neomalthusianisme Vs Poblacionistes

 

A mitjans del s. XX, quan la problemàtica del creixement demogràfic i les conseqüències
del desenvolupament descontrolat de les societats industrialitzades van començar a tenir
importància en el debat científic i intel·lectual, el neomalthusianisme, basat en l’adaptació
dels principis de Malthus per part dels naturalistes i ecologistes, va propugnar mesures
econòmiques polítiques i ideològiques per controlar la demografia i el creixement industrial.

divendres, 12 de febrer del 2021

Població mundial

 

Dinàmica de la població mundial.


A meitats del segle XX es va produir el creixement demogràfic més gran de la història. El 1950 al món hi havia uns 2.500 milions de persones, el 2019 s’ha arribat als

habitants (Vegeu comptador en temps real).  La previsió que fa l’ONU per finals de segle és de més d’11 mil milions d’habitants (veure gràfic).

Demografia

Dinàmica de la població. Transició demogràfica.


La població d’un indret determinat varia en funció de factors socials, econòmics i
polítics. Aquests factors varien al llarg del temps, en aquest sentit la demografiaestudia la població, la seva dinàmica, composició, distribució i tendències.

Així doncs en l’estudi de la dinàmica de la població hi intervenen una sèrie de
factors que és necessari calcular per taxes.
Vegem-ne les més comunes:

Taxa de natalitat (TN):  Nombre de naixements en un any ⁄ Població total × 1000
Taxa de mortalitat (TM): Nombre de defuncions en un any ⁄ Població total × 1000
Taxa de mortalitat infantil (TMI): infants morts menors d’un any ⁄ Total de naixements × 1000
Taxa de fecunditat (TF): infants nascuts en un any ⁄ dones entre 15 i 49 anys × 1000
Taxa de creixement natural o vegetatiu (TCN): Taxa de Natalitat – Taxa de Mortalitat

Un altre factor que trobemen els estudisdemogràfics és lesperança de vida, és a dir la durada mitjana en el moment de néixer de la vida d’una persona.
Tanmateix destaquem el concepte desperança de vida amb bona salut.

diumenge, 1 de novembre del 2020

L’aigua: un recurs escàs i imprescindible

 

        El cas de l'estat espanyol.

l'aigua, l'element imprescindible que ens ha de fer replantejar les noves polítiques, no només a l'hora de buscar la seva sostenibilitat, sinó cercant la col·laboració i implicació dels territoris ".

Font: wikipedia