Península Ibèrica:
Catalunya:
Acompanyament a l'estudi de geografia de segon de Batxillerat curs 20/21
Roques sedimentàries
Integració Ramadera
Un contracte d'integració ramadera és un sistema de gestió de les explotacions ramaderes destinat a obtenir productes pecuaris en col·laboració formalitzada mitjançant un contracte entre dues parts:
Des del punt de vista del règim de tinença del bestiar, la propietat del bestiar és de l'integrador, que la cedeix en dipòsit a l'integrat mentre dura el contracte. Això diferencia el sistema d'integració de la ramaderia independent. Un productor independent és propietari dels animals i de les instal·lacions i, normalment, gestiona ell mateix la compra de pinso i altres subministraments necessaris per a la producció, així com la comercialització dels productes obtinguts. En canvi, el productor integrat aporta les instal·lacions (edificis, materials) i assumeix les despeses associades a aquestes instal·lacions (energia, aigua, reparacions, etc.) i la mà d'obra (familiar o assalariada), es fa càrrec de la gestió dels residus generats (purins, cadàvers, etc.), però en aquest cas és l'integrador el que facilita els factors de producció (animals, aliments, medicaments, etc.).
Els contractes d'integració són més habituals els sectors ramaders més intensius i industrialitzats, com el sector porcí o el de l'aviram, i sobretot en la fase d'engreix. Els contractes solen ser per cicle d'engreix o anuals. Des d'un punt de vista econòmic, suposa una integració vertical en el sector de la producció de carn.
![http://elpais.com/especiales/2014/europa-en-cifras/ Europa en xifres. Font: El País [Consulta 29/03/2016]](https://geografiabatxillerat.files.wordpress.com/2016/03/europa-en-cifras.png?w=640)
Europa en xifres. Font: El País [Consulta 29/03/2016]
La Unió Europea considerada globalment és la primera potència econòmica del món. Tot i que la principal característica de la seva economia és la terciarització, la indústria hi juga encara un paper molt important, mentre que les activitats primàries han patit una gran davallada.
Abans de començar a parlar del sector primari, cal fer algunes consideracions generals sobre l’economia catalana (dades macroeconòmiques):
Els paisatges agraris integren el marc físic, l’activitat humana i l’organització social, per tant ens donen una idea geoecològica del territori força completa. Quan parlem de paisatge entenem la fesomia o l’aspecte del territori, resultat de la interacció entre els elements del medi físic i l’acció humana.
Quan un paisatge perd la diversitat i les seves característiques específiques, és a dir quan s’uniformitza, ens trobem davant la seva banalització, un procés a través del qual es perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic. (Veure banalització del paisatge).
Immigració a la UE.
El 2017 la població d’origen estranger (nascuda a l’estranger) i residint a la UE era de 57.273.9321 persones, l’11% del total de la població.
Font: Distribució de la població estrangera i autòctona en els països de la UE. 2018. Universidad del País Vasco. http://www.ikuspegi.eus/ [en línia][Consulta: 21/01/2020]
Migracions al mediterrani del s. XXI. Algunes dades per a reflexionar.
Processos migratoris a Catalunya
Les onades migratòries a Catalunya han estat i són tan importants que si fem una anàlisi sobre les dades de la població catalana, trobem que la població no nascuda al país era el 2018 de 2.682.077 el 35,29% (s’inclouen els nascuts a altres indrets d’Espanya i a l’estranger). D’aquests 1.380.720 havien nascut en un país estranger, és a dir el 18,16%, sobre una població total de 7.600.065. (Font: IDESCAT. 2018).
D’aquesta dada es desprèn que l’augment de població al nostre país és el resultat de la immigració (fins al 1930 la natalitat catalana es va reduir dràsticament).
Població a Catalunya 1900-1930. Font: Demografia. Sapien.cat. [en línia]. [Consulta: 22/12/2014]
Processos migratoris a Espanya.
Espanya ha estat històricament un país d’emigrants, adoptant en els darrers anys (finals del segle XX fins avui mateix) el paper d’un país receptor d’immigrants. Al llarg d’aquest procés el país s’ha desenvolupat i ha crescut, vinculant aquest creixement a la mobilitat de la població, no tan sols com a conseqüència del saldo migratori positiu o negatiu, sinó també a l’entrada de divises (entrada de diners que els treballadors emigrats envien a les seves famílies) i al consum que els immigrants fan com a conseqüència de la seva estada al nostre país.
Classifiquem el procés migratori espanyol de la següent manera:
Habitatge, connexions i mobilitat, els principals reptes de les comarques rurals, que han acusat manca de determinació política
La manca d'habitatge i de serveis són alguns dels problemes a les zones rurals.
L'Espanya oblidada i buidada és l’esperit de protesta i de fer evident el greuge en algunes regions de l’Estat Espanyol.
Ho fa forçada davant l'oblit institucional i polític d'una Espanya que porta molt de temps a dues velocitats en diferents aspectes. Les dues velocitats de l'Espanya urbana puixant, amb ciutats com Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Màlaga o Bilbao enfront d'una Espanya rural i provincial, despullada de població i recursos, en una permanent malaltia i oblit.
Però també les dues velocitats de l'Espanya centralitzadora, amb Madrid al capdavant, com centrifugadora de recursos i riquesa, i l'Espanya de el nacionalisme perifèric, sempre desagreujada i demandant recursos enfront de l'Espanya de les províncies que callen i pateixen en aquesta "baralla "devastadora que és l'única que sembla ocupar a tots els governs.
El que hi ha al mig d'aquesta tensió és camp. Un "camp" que es passa a tota velocitat en un AVE que no té temps a aturar-se.
A meitats del segle XX es va produir el creixement demogràfic més gran de la història. El 1950 al món hi havia uns 2.500 milions de persones, el 2019 s’ha arribat als
Dinàmica de la població. Transició demogràfica.
“l'aigua, l'element imprescindible que ens ha de fer replantejar les noves polítiques, no només a l'hora de buscar la seva sostenibilitat, sinó cercant la col·laboració i implicació dels territoris ".
