Sector primari Catalunya

 

Sector primari Catalunya

Abans de començar a parlar del sector primari, cal fer algunes consideracions generals sobre l’economia catalana (dades macroeconòmiques):

• Societat desenvolupada amb característiques de societat postindustrial.
• Predomini del sector serveis (terciarització).
• PIB brut a preus corrents en  milions d’euros: 206.276 (2014),  214.927 (2015), 206.236 (2016), 215.252 (2017), 221.702 (2018), primera economia d’Espanya per volum. (Font: http://www.idescat.cat/).
• El PIB de Catalunya va créixer un 2% el 2019, idèntic al del conjunt d’Espanya (2%) i per damunt de la zona euro 1,2%. Per tant, un creixement alt, tot i les tensions institucionals.

Nota de Conjuntura Econòmica’ número 108. [Gener 2020] Font: http://economia.gencat.cat/ [en línea] [Consulta: 13/02/2020]

• PIB per càpita (PPC-Paritat de Poder de Compra) 30.426 euros (2018).
• Participació del PIB estatal 18,6% el 2010, 20% el 2013, 18,9% el 2015, 19,03% el 2016, 19,2 % el 2017, 19,14% (2018).

Paticipació del PIB català en el conjunt estatal 2017. Font: http://www.elpuntavui.cat/ [en línia] [Consulta: 03/09/2018]

• Quarta CC.AA. darrere País Basc, Navarra i Madrid.
• Principals problemes: el moderat creixement de la inflació (0,9%  2019, atur (10,4% 2019) per damunt de la mitjana europea.
• La taxa d’ocupació a Catalunya (69,7%). Dades 2019.

Inflació Cataunya. Font: https://www.ara.cat [en línia] [Consulta: 11/01/2018]

Font: http://economia.gencat.cat/ [en línea[ [Consulta: 14/02/2020]

Sector primari: representa l’1,6% de la població ocupada (2016), front un 4,2% a Espanya i un 4% a la UE (2016). Amb un 26% del seu territori destinat a conreus. i una superfície forestal del 64%, el sector primari català fa una aportació al PIB de l’1% (2018). Per tant el sector agrari participa amb un baix percentatge en el conjunt de l’economia, tant pel baix valor afegit dels productes com pel baix nombre de persones ocupades en el sector.

En els següents gràfics podeu veure la distribució de la superfície de Catalunya segons els usos del sòl (2017) i la composició de la renda agrària a Catalunya l’any 2014. En aquest últim podem observar com la ramaderia va suposar el 65’09% del total de la renda agrària.

Distribució en hectàrees de la superfície de Catalunya. 2017. Font: Dades bàsiques d’agroalimentació a Catalunya 2018 [en línia] [Consulta: 11/01/2018]

Font: Dades bàsiques d’agroalimentació a Catalunya 2018. [en línia] [Consulta: 11/01/2018]

Característiques:

• Molt mecanitzat.
• Utilització de tècniques intensives.
• Alta productivitat.

Localització territorial: (veure paisatges agraris a Catalunya)

Font: http://www.fmr.cat/[en línia] [Consulta 18/04/2015]

• Plana litoral i cursos baixos dels rius: 
  • Es practica una agricultura intensiva amb elevada productivitat gràcies als sòls d’al·luvió, el bon clima i la disponibilitat d’aigua.
  • Tot i això retrocedeix a conseqüència del creixement urbanístic, el turisme i el traçat de noves vies de comunicació.
  • Cada cop hi ha menys població ocupada amb predomini de dedicació a temps parcial.

L’excepció la trobem al Maresme, amb conreus intensiu de flor tallada en hivernacles.

L’horta del Baix Llobregat (en hivernacles o a l’aire lliure) es troba en retrocés a conseqüència de les ampliacions de l’aeroport del Prat i el procés d’urbanització.

• Baix Ebre, Montsià i Delta de l’Ebre: cultius de regadiu on es produeix arròs.
• Terres interiors regades pel Segre i el canal d’Urgell: fruiters (poma, pera i préssec) dedicats a l’exportació. El Segrià és una de les comarques amb més treballadors agrícoles, a conseqüència d’una antiga implantació de l’agricultura basada en l’existència d’una plana amb sòls molt fèrtils, el desenvolupament dels conreus de regadiu basats en l’aigua del Segre i l’expansió més recent d’alguns conreus com els fruiters de fruita dolça, els cereals i els farratges.
  • Explotacions petites.
  • Molt capitalitzades.
  • Organització en cooperatives per a la comercialització i exportació.
• Zones de muntanya i zones humides de Girona, Pirineu i el Prepirineu: conreus de farratge i blat de moro dedicats a la ramaderia. A les zones de muntanya predomina l’activitat ramadera extensiva (boví i oví de carn) que pastura als prats. Cada cop trobem més explotacions ramaderes dedicades a llet i carn, estabulades i explotades de forma intensiva.
• Litoral i prelitoral i terres de l’interior: conreus de secà (cereals, olivera i vinya). En els sectors amb disponibilitat d’aigua es dóna producció d’horta en hivernacle. Alta especialització territorial:
  • Segarra: ordi
  • Garrigues i Siurana: olivera.
  • Penedès, Priorat i Camp de Tarragona: vinya, amb producció de vins i cava destinada al comerç nacional, amb bones perspectives internacionals (veure Denominació d’Origen (DO))
  • Camp de Tarragona: avellaner i garrofer.

Com podeu observar a moltes comarques i especialment a les més humides el sector agrícola està integrat amb les explotacions ramaderes, de manera que l’ordi, els farratges i el blat de moro que s’hi conrea està destinat a l’alimentació d’explotacions ramaderes sovint dins la mateixa propietat.

En els següents gràfics podeu observar la producció final agrària dels anys 2018 i 2017 respectivament. On es pot observar com les produccions ramaderes representen en ambdos casos més del 60% del total.

Producció Final Agrària Catalunya. Any 2018. Font: http://agricultura.gencat.cat/ [en línea] [Consulta: 03/03/2020]

Font: Dades bàsiques d’agroalimentació a Catalunya 2018. [en línia] [Consulta: 13/02/2020]

Font: Dades bàsiques d’agroalimentació a Catalunya 2018. [en línia] [Consulta: 13/02/2020]

Fins finals del s. XX les característiques i tendències del sector van ser: 

• Descens de la superfície conreada: en benefici d’altres usos (urbans, industrials, infraestructures) o l’extensió de la superfície forestal (boscos).
• Augment del regadiu: gràcies a la millora dels sistemes de regatge i la construcció de nous recs.
• Reducció de les mides de les explotacions: amb l’objectiu de millorar la productivitat.
• Predomini de l’explotació familiar en règim de propietat (en retrocés els sistemes de parceria i arrendament).
  • Molt capitalitzades.
  • Orientades a l’exportació i al mercat interior.
• Millora de la renda agrària: conseqüència de la reducció de les explotacions, l’augment de la productivitat i els ajuts públics.
• Diversificació dels subsectors:
  • Agricultura continental: dedicada a la producció de carn, llet i farratge.
  • Agricultura mediterrània: dedicada a la producció de cereals, vinya i fruita.

Al llarg del s. XXI i d’acord amb dos informes publicats per la Generalitat de Catalunya: Els canvis en les explotacions agràries catalanes 1999-2007 i Evolució dels principals indicadors del sector agrícola: macromagnituds 2015-2019, es poden observar alguns canvis significatius de tendència en aquests primers anys del s. XXI:

• Certa tendència a la disminució de la superfície conreada.

Superfície conreada a Catalunya. Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [en linea] [Consulta: 14/02/2020]

• Cereals, vinya i fruiters, el cultiu majoritari segueix sent el cereal (44% del total conreat), baixen l’olivera (12%), la fruita dolça (6%) i la fruita de closca (6%), però amb molta importància econòmica, i s’incrementa la vinya (7%).

Tipus de conreu segons la DUN (*). Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [en linea] [Consulta: 14/02/2020]

*DUN: sigles que fan referència a la Declaració Agrària anual obligatòria que han de fer totes les persones titulars d’una explotació agrària.

• Catalunya, primera comunitat autònoma en porcí i aviram (l’evolució del total d’Unitats Ramaderes entre els anys 1999 i 2007 va anar a la baixa (un 6,5%), com a conseqüència principalment de la disminució de l’aviram i els bovins. Part important d’aquesta davallada va ser contrarestada per l’augment dels porcins. En valors absoluts, les explotacions ramaderes es van situar l’any 2007 a les 176 UR per explotació, un 15% més que el 1999).
• La ramaderia i l’horticultura, les activitats més rendibles.
• Segons model de tinença de la terra: tant a la conreada per persones físiques com jurídiques, un 16% dels agricultors la treballen en règim d’arrendament (franja 41-55 anys) i un 21% en règim de propietat (franja majors de 65 anys).

Tipus de tinença de les explotacions. Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [en linea] [Consulta: 14/02/2020]

• El 43% de la superfície agrícola útil de Catalunya és gestionada per agricultors que tenen l’activitat agrària com a primera ocupació i el 57% restant la gestiona un perfil d’agricultor que complementa aquesta font d’ingressos amb d’altres. (Font: La Vanguardia. 03/12/2019).

• Pel que fa a l’edat d’aquestes persones, l’any 2019, el 30% dels  agricultors tenien més de 65 anys i gestionaven el 39% de la superfície agrícola, i el 33% tenien entre 41 i 55 anys i gestionaven el 26% del total de superfície. (Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya)

• El perfil de l’agricultor a Catalunya, segons l’informe 2015-19 de la Generalitat de Catalunya, és d’una persona física de més de 65 anys, que conrea cereal en terrenys de propietat i d’una grandària mitjana per explotació de 13 ha. En segon lloc si tenim en compte les Explotacions Agràries Prioritàries-EAP (aquelles que permeten l’ocupació de com a mínim una persona, la persona titular de la qual és un agricultor professional), trobem que l’agricultor és una persona física, home, de 41 a 55 anys, que conrea cereals en règim d’arrendament i amb una grandària mitjana de 28 ha per explotació.

• A les Explotacions Agràries Prioritàries (aquelles que permeten l’ocupació de com a mínim una persona, la persona titular de la qual és un agricultor professional), trobem que l’agricultor és una persona física, home, de 41 a 55 anys, que conrea cereals en règim d’arrendament i amb una grandària mitjana de 28 ha. per explotació.

Tipus de propietat de la terra a Catalunya. Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [en linea] [Consulta: 14/02/2020]

• Les dones solament gestionen un 23% del total de la terra conreada i representen el 32% del total, en el cas de l’EAP el 13% són dones i gestionen un 12%.

• Pren importància l’agricultura ecològica (72,9% més que el 2003, sent els prats de pastura, lligats a la ramaderia,  l’extensió més gran certificada ecològicament de Catalunya).

• Les activitats no agràries contribueixen al desenvolupament rural (l’any 2007, 840 explotacions van fer treballs sota contracte amb l’equip de l’explotació, 715 activitats relacionades amb el turisme i 551 transformacions de productes agrícoles. L’activitat que més va augmentar en el període 1999-2007 va ser l’agroturisme).

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Generalitat de Catalunya. [en línea] [Consulta: 13/02/2020]

• Importància del reg en l’agricultura catalana: en general la relació de superfície en reg i secà és similar a la dels darrers anys, tot i que hi ha una clara tendència al reg, l’any 2019 la superfície destinada al reg va ser de 5.300 ha més que en els darrers 4 anys.

Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. [en linea] [Consulta: 14/02/2020]

Sobre la disminució del nombre d’explotacions podem esmentar les causes següents:
– El nombre d’actius agraris disminueix a causa de l’augment de la productivitat agrícola.
– L’augment de la productivitat agrícola és el resultat de fenòmens lligats a la mecanització dels processos productius i a la generalització de l’ús d’inputs de la indústria química i farmacèutica, a més de la selecció de les espècies (Revolució verda).
– La caiguda de preus i de la renda agrària per la competència en un mercat mundial cada vegada més obert, fa que les petites explotacions es trobin amb dificultats per poder competir i acaben per abandonar l’activitat agrària.
– L’atracció d’activitats urbanes en el sector secundari i terciari, millor remunerades i més segures, fa que baixi la població activa agrària.

Ramaderia: principal subsector agrari a Catalunya. El 2017 va representar el 64,55% de la producció agrària final i el 2018 el 61,20%. Predominen les explotacions intensives, amb ús intensiu de pinsos, productes zoosanitaris i selecció genètica. El valor econòmic de la ramaderia l’any 2017 sobre la producció agrària total va ser: porquí (37,86%), també són importants l’aviram (10,67%) i el  boví (6,73%) [vegeu gràfics any 2018 i any 2017].

Cal destacar la incorporació a partir de 2005 de l’anomenat contracte d’integració ramadera (Llei 2/2005), pel qual un industrial, proporciona els animals i el pinso per alimentar-los, i el ramader que hi posa la granja i la feina per tenir cura i engreixar els animals. Es tractava d’una mesura que pretenia regular una pràctica que ja es feia de forma verbal i donar més seguretat i eficiència al sector. (Veure informació adicional: Unió de Pagesos demana a Agricultura que es faci complir la llei de de contractes d’integració ramadera i que els contractes es formalitzin per escrit). Aquest tipus de contractes són més habituals als sectors ramaders més intensius i industrialitzats, com el sector porcí (70% del porcí d’engreix a tot Catalunya) o el d’aviram (entre un 90 i un 98% de la producció de pollastre de carn), sobretot en la fase d’engreix.

Els contractes solen ser per cicle d’engreix o anuals i la gestió dels residus (purins) és a compte del ramader.

Cal tenir en compte que la  ramaderia aporta més valor econòmic que l’agricultura a la producció agrària del camp català, per aquest motiu moltes explotacions orienten la producció agrícola (cereals o farratges) a la producció de pinsos pel bestiar estabulat, ja sigui propi o d’altres productors.

Pesca: el sector té una flota de 837 embarcacions (2015), amarrades en 19 ports i organitzades en 32 confraries de pescadors que subhasten en 19 llotges (Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Arenys de Mar, Blanes, Roses …).

Es tracta d’una flota petita de litoral, de pesca diària, que proporciona un producte fresc i de qualitat (27.666 tones de peix el 2015). Les captures no cobreixen la demanda de Catalunya per tant cal recórrer a les importacions i a la aqüicultura, fet que evidencia el clar retrocés del sector (disminució de les captures).

Catalunya té un consum alt de productes de pesca, a la Central del Peix de Mercabarna hi treballen 2.500 persones, amb unes vendes el 2006 de 85.000  tones de peix i 73.288 el 2015 , amb transaccions comercials de 540 milions d’euros el 2006 i 515 el 2015.

Els reptes de futur es centren en la millora de la rendibilitat de la mateixa activitat pesquera i la sostenibilitat del recurs que explota. Cal per tant millorar la gestió energètica de la flota, posar en valor el producte de proximitat (autòcton) i potenciar una actitud responsable de totes les parts (armadors, pescadors, consumidors) per tal de garantir-ne la viabilitat.

Enllaç recomanat: 

Dades bàsiques d’agroalimentació a Catalunya (2019). Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.

Text literal de Josep Maria Bofarull