Estructura Població espanyola

 

Estructura de la població espanyola, ( actualitzat a 14/2/21). 

 

Les següents piràmides mostren com ha anat canviant el perfil poblacional al llarg del s. XX i ens permet entendre la seva evolució.

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

Font: INEbase. [en línia] [Consulta: 01/12/2014]

A 1 de gener de 2021 Espanya tenia  47.326.957 habitants (2018 46.659.302; 2012  46.818.216). Del total de població el 11.3% (5.326.516 milions) eren immigrants (el 2008 representaven un 11,5%, el 2014 eren el 10,1%, el 2018 eren el 9,79%).  ( Enllaç de l’INE )

El saldo demogràfic del 2019 és de 395.554persones, resultat d’un saldo vegetatiu negatiu de 108 086 persones. (360.617 naixements i 418.703 defuncions). I amb un saldo migratori positiu de 503.690. 

Les dades del 2018 són d’un saldo vegetatiu negatiu de 56.262 persones (376.374 naixements enfront de 423.636 morts) i a un saldo migratori positiu de 333.672 persones (643.037 immigrants procedents de l’estranger i 309.365 emigrants amb destí a l’estranger).

Com a curiositat i a forma d’avançada perquè les dades completes del 2020 encara no han sortit publicades i degut a les circumstàncies COVID 19, podem apreciar que:

Xifres de població. Provisionals a 1 de juliol de 2020

La població d'Espanya va augmentar en 18.953 persones durant la primera meitat de l'any i es va situar en 47.351.567 habitants. El saldo migratori positiu de 113.856 persones va compensar, en part, el saldo vegetatiu negatiu de 94.057 persones.

 

Font: https://www.enterat.com/ [en línia] [Consulta: 26/11/2019]

Si comparem les xifres a 1 de gener, la població estrangera actual és la més alta des de 2013, moment en què els estrangers superaven els cinc milions, malgrat que la xifra més alta va ser la del 2010, amb 5.400.000 persones (11.62% de la població total). La davallada d’immigració es va començar a produir a mitjans del 2009, com a conseqüència dels efectes de la crisi de 2008. (Font: http://www.rtve.es/noticias/)

Les zones amb més creixement van ser les Illes Balears (1,79%), Canarias i Madrid (1,39%), també amb creixements positius tot i que més baixos:  La Rioja, Navarra, Balears i Canàries. A l’altra banda trobem les zones més envellides i per tant amb creixements negatius  com Astúries (-0,52%), Castella i Lleó (-0,43%) i Extremadura (-0,47%). Les causes d’aquesta diversitat demogràfica les hem de cercar en els comportaments econòmics (majors nivells de desenvolupament) i socials.

 

Font: INE Notas de prensa. 19/06/2019. [en línia] [Consulta: 21/11/2019]

Font: INE Notas de prensa. 19/06/2019. [en línia] [Consulta: 21/11/2019]

La piràmide d’edat actual reflecteix aquesta situació. Abans de passar a analitzar-la serà bo plantejar com es fa la seva anàlisi formal:

• A l’eix horitzontal esquerra se situen els homes, al dret les dones (en valors absoluts o relatius)

• A l’eix vertical les edats (intervals de 5 en 5) o els anys de naixement.

• Els mòduls d’anàlisi d’una piràmide de població són: de 0 a 14 anys (població jove); de 15 a 64 (població adulta); més de 65 anys (població vella).

Font: INE. 2013 [en línia] [Consulta 01/12/2014]

Font: España en cifras 2015. INE. [en línia] [Consulta 07/12/2015]

Font: España en cifras 2016. INE [Consulta 05/01/2017]

Font: España en cifras 2017. INE

Font: España en cifras 2018. INE 2018.

Piràmide Espanya 2017. Informe del Mercado de Trabajo Estatal. MINISTERIO DE EMPLEO Y

SEGURIDAD SOCIAL. [en línia] [Consulta_ 17/12/2018]

Font: España en cifras 2019. [en línia] [Consulta: 21/11/2019]

La piràmide d’edats espanyola (2018) presenta un seguit de característiques:

• És contractiva (baixa natalitat i alta esperança de vida). Típica de països del nostre entorn.

• Observem  una reducció de l’amplada dels primers graons. La causa la trobem en la baixa natalitat a partir de 1979, tot i que observem un cert creixement en els graons actuals a causa de la crescuda de la natalitat dels anys anteriors a la crisi (2007) fonamentalment per l’arribada de dones immigrants de 30 anys. Tanmateix, en el grup d’edat de 0 a 4 anys s’observa un volum lleugerament superior de naixements de nens sobre els naixements de nenes, que s’explica per una tendència natural biològica: de cada 1.000 naixements, 512 són nens i 488 nenes.

• El cos central representa a la població adulta, podem veure un notable eixamplament del grup d’edat dels 40 als 44 anys (nascuts entre 1974 a 1978), últim boom demogràfic del país, a partir d’aquí els grups d’edat comencen a decréixer. Entre el 1958 i el 1977 es situa el baby boom espanyol,

• Els nascuts entre 1958 i 1977 (entre 60 i 41 anys a la piràmide de 2018) representen el baby boom español. Entre aquestes dades van néixer quasi 14 milions de nens (més de 650.000 cada anys).

•  En els grups d’estrangers d’edat adulta, dels 20 als 45 anys s’observa un predomini dels grups d’edat masculins sobre els femenins, que s’explica tant pel nombre més gran de naixements de nens, com principalment per l’arribada d’immigrants de països en vies de desenvolupament (del Magrib, l’Amèrica Llatina, la Xina, etc.), o dels països més pobres de la UE (Romania, etc.), entre els quals predominen els homes.

• A la part superior, podem veure l’elevat tant per cent de la població vella (en els grups de 70 a 79 anys i següents. Ja quasi no s’observa el dèficit de naixements motivats per la Guerra Civil (1936-39), actualment visible al voltant dels grups de 80 anys. Observeu com en els grups d’edat de més de 65 anys es dóna un clar predomini de la població femenina, pel fet de gaudir d’una esperança de vida superior. En el 2018 l’esperança de vida a Espanya era de 85,89 anys per a les dones i de  80,52 anys per als homes (de les més elevades de la UE i del món), que es pot explicar per factors biològics i sociològics.

• Si comparem aquesta piràmide amb la de 1990, observem: una forta pèrdua de la natalitat (grups de 0 a 19 anys); un augment del tronc central i un augment molt significatiu de la part superior. Tot plegat anuncia la inversió de la corba demogràfica, amb molt poca població jove i molta població major de 65 anys, indicant un augment de la taxa de dependència i per tant de la població envellida. El 2018, el nombre de persones de 65 i més anys va arribar als 8.908.151 (8,6 milions el 2015), representant el 19,2% de la població total. Els de més de 80 anys representen el 6,1%. D’aquests 11.229 tenien 100 o més anys d’edat.

Diferència població homes dones per grups d’edat. 2018. Font: Un perfil de las personas mayores en España, 2019. CSIC. [en línia] [Consulta: 26/11/2019]

[Vegeu un anàlisi de l’evolució demogràfica espanyola a través de les seves piràmides de població].

Al següent gràfic teniu les projeccions de població entre 65 a 79 anys i les de població de més de 80 anys. Aquesta última dada confirma la tendència al sobreenvelliment de la població, tendència que ve confirmada per la inversió de la corba demogràfica que podem observar al tercer gràfic. Al segon gràfic podeu observar l’índex d’envelliment i la taxa de dependència de la població espanyola segons dades del 2012.

Com dèiem abans i sempre segons el  Censo de población y vivienda de 2011 les persones de més de 65 anys representaven el 18,7% (8.701.380 persones). D’aquest col·lectiu el 6% del total (2.792.613 habitants el 2015) tenia més de 80 anys (taxa de sobreenvelliment). Vuit anys després segons Un perfil de las personas mayores en España 2019 del CSIC el 2018 les persones més grans de 65 anys eren 8.908.151 i representaven el 19,1%, sent els més grans de 80 anys el 6,1% del total de la població, amb 11.229 de 100 o més anys.

Una dada interessant és l’edat mitjana de la població, que el 1970 era de 32,7 anys, i el 2018 de 43,1 anys.

Font: INFORME 2016 Las Personas Mayores en España. Instituto de Mayores y Servicios Sociales.2017[en línia] [Consulta: 17/12/2018]

Font: Cifras INE 2012. [en línia] [Consulta 02/12/2014]

 

Font: INFORME 2016 Las Personas Mayores en España. Instituto de Mayores y Servicios Sociales.2017 [en línia] [Consulta: 17/12/2018]

Font: Un perfil de las personas  mayores en España, 2015. Indicadores estadísticos básicos CSIC.

[en línia] [Consulta 15/12/2015]

A la piràmide espanyola també trobem certes diferències si comparem el nombre d’homes i de dones. El 2008 el percentatge d’homes era del 49,4% i de dones del 50,6%. Tradicionalment aquest fenomen s’ha explicat com a conseqüència d’una major mortalitat masculina, especialment infantil, resultat dels accidents de treball, les guerres i els hàbits socials de la població masculina. Així i tot, sembla que la tendència comença a canviar, principalment per la reducció de la mortalitat infantil i la incorporació de la dona al mercat de treball. Actualment (2018), les dones són majoritàries a mesura que ascendim a la piràmide, superant en un 32% (5.068.440) als homes (3.3839.711). Malgrat que neixen més homes que dones, la mortalitat més gran masculina elimina la diferència, arribant-se a l’equilibri cap als 50 anys.

Resumint, sembla evident l’envelliment de la població espanyola, fet que es relaciona amb l’augment de la qualitat de vida (més esperança de vida  85,89 anys per a les dones i de  80,52 anys per als homes, dades 2018) i la baixa natalitat (7,86‰ el 2018). La problemàtica que pot comportar aquesta situació és:

• Estem davant d’un problema econòmic de sosteniment de l’Estat del Benestar, davant la caiguda de la població activa (grups de 16 a 64 anys):

• Es poden preveure, en un futur, desequilibris en el sistema de pensions a causa de la proporció superior de població depenent (pensionistes) més gran respecte a la població activa.

• També es pot preveure que s’incrementarà la despesa sanitària i social destinada a les persones de més edat per l’augment de les malalties pròpies de la vellesa.

• El mercat de treball es pot veure afectat per la necessitat de mà d’obra si els efectius de població adulta existents tendeixen a disminuir, de forma que aquest fet pot provocar un efecte crida a nous corrents d’immigració.

Característiques del model espanyol:

• Baixa natalitat (9,17‰ 2014; 7,86‰2018):  explicable per la tendència a l’endarreriment de la maternitat en les dones (edat mitja al tenir el primer fill 31 anys, 2018) i la disminució del nombre de fills per parella.

Font: https://www.enterat.com/ [en línia] [Consulta: 26/11/2019]

Mitjana de fills per parella Espanya. Font: https://elpais.com/ [en línia] [Consulta: 26/11/2019]

• Baixa fecunditat: l’índex de fecunditat és molt baix, d’1,25 fills per dona (dades 2018), molt lluny de la mitjana de reemplaçament generacional, que és de 2,1. Les causes són de tipus socioeconòmic i cultural com ara l’accés als mètodes anticonceptius, el canvi del paper de la dona quant a la incorporació al mercat laboral, l’augment del seu nivell d’instrucció i capacitat de decisió, els costos del manteniment i l’educació dels fills, el retard en l’edat en què es té el primer fill (el 2018 l’edat mitjana de la maternitat es va situar en els 31 anys), els canvis en l’estructura familiar, etc.

• Baixa mortalitat: especialment la mortalitat infantil (2,72‰, 2017), deguda a la qualitat i cobertura del sistema sanitari públic, que es reflecteix en l’augment de l’esperança de vida, tant els homes com de les dones, encara que la tendència a l’envelliment de la població provoca que la taxa de mortalitat general es mantingui relativament elevada (9,07‰ el 2018).

• Efecte positiu de l’onada migratòria: que ha arribat a l’Estat espanyol des de 1996 fins a la crisi del 2008 i que ha influït en el creixement real, provocant un augment de la població. La seva contribució ha estat el rejoveniment de la població espanyola, la millora de l’economia, amb l’augment del consum i l’increment del PIB per la incorporació dels immigrants a la població activa i les aportacions de les immigracions anteriors, l’augment del percentatge de gent formada, amb estudis superiors, la reducció de la taxa de dependència, en fer augmentar els grups d’edat d’actius. Tanmateix cal considerar els aspectes negatius com la baixada de salaris en alguns sectors a causa de l’excés d’oferta de mà d’obra, o l’aparició de conflictes en alguns barris i ciutats, juntament amb actituds xenòfobes per part de la població local.

Si es mantenen les tendències demogràfiques actuals, Espanya pot perdre un milió d’habitants en els pròxims 15 anys i 5,6 milions en els pròxims 50 (Font: España en cifras 2015. INE). El percentatge de la població més gran de 64 anys, que avui és de 19,1% (2018), passaria al 24,9% el 2029 i al 38,7 al 2064.

La següent piràmide de població mostra de manera inequívoca la tendència a l’envelliment de la població espanyola.

Font: Un perfil de las personas mayores en España, 2019. CSIC. [en línia] [Consulta: 26/11/2019]

Com podeu observar, cap el 2050 les persones grans gairebé hauran duplicat els efectius. La població activa (16 a 64 anys) i els nens (0 a 15 anys) representaran un percentatge molt menor que els de l’actualitat. Ens trobarem en la situació en què els majors de 65 anys duplicaran la xifra dels menors de 15. Ens trobarem amb una piràmide invertida de mantenir-se els supòsits de fecunditat, mortalitat i migracions. La generació del baby boom arribarà a l’edat de jubilació al voltant de l’any 2024. Tot indica que en aquestes dades la pressió sobre  els sistemes de protecció social serà molt notable cap als anys 40.

Evolució de la població de 65 i més anys. Espanya, 1900-2068. Font: Un perfil de las personas mayores en España, 2019. CSIC. [en línia] [Consulta: 26/11/2019]

Enllaç recomanat: 

Durant la crisi:

La población extranjera en España cae en 304.623 personas (Infolibre)

La población sigue cayendo al reducirse el número de extranjeros (El País)

Notícies Actuals: ( 2020 )

L'arribada d'immigrants manté el creixement de la població (El País)

                                                      Ampliació dades del text de Josep Maria Bofarull