Les reivindicacions de l'Espanya buidada i oblidada
L'Espanya oblidada i buidada és l’esperit de protesta i de fer evident el greuge en algunes regions de l’Estat Espanyol.
Ho fa forçada davant l'oblit institucional i polític d'una Espanya que porta molt de temps a dues velocitats en diferents aspectes. Les dues velocitats de l'Espanya urbana puixant, amb ciutats com Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Màlaga o Bilbao enfront d'una Espanya rural i provincial, despullada de població i recursos, en una permanent malaltia i oblit.
Però també les dues velocitats de l'Espanya centralitzadora, amb Madrid al capdavant, com centrifugadora de recursos i riquesa, i l'Espanya de el nacionalisme perifèric, sempre desagreujada i demandant recursos enfront de l'Espanya de les províncies que callen i pateixen en aquesta "baralla "devastadora que és l'única que sembla ocupar a tots els governs.
El que hi ha al mig d'aquesta tensió és camp. Un "camp" que es passa a tota velocitat en un AVE que no té temps a aturar-se.
Un model de país que aposta per l'alta velocitat ¿oblida el que hi ha al mig de les grans ciutats?
Perquè la vida va molt ràpid com per anar camí Soria, Talavera, Conca, Terol o Càceres. Sembla que el rellotge es va parar allà fa molt de temps. El país s'ha oblidat d'ells. Van aixecar primer la mà, amb poc èxit. La iniciativa "Terol existeix" té ja més de 18 anys a l'esquena.
Però les solucions no han arribat i la "Espanya buidada" ara crida. Deixen de fer la guerra pel seu costat i uneixen forces, conscients que junts i units és on més poden aconseguir.
Mapa de les zones d'Espanya on la densitat de població és més baixa (vermell, per sota de 8 habitants per km2; taronja, per sota de 12,5 habitants per km2). Autor: Pilar Burillo, estudi SESPAS.
Exemples
Soria, l'eterna oblidada
De l'èxode rural a la despoblació total
L'ocàs de les ciutats de mida
El cas de Talavera de la Reina
L'oblit d'Extremadura
Terol
Cuenca
Soria, l'eterna oblidada
A la província de Sòria hi havia més de 155.000 habitants en 1900. A dia d'avui queden una mica més de 88.000. Més d'una quarta part de la seva població, el 26,7%, té més de 65 anys.
La província ha perdut més de l'40% de la seva població en els últims 50 anys i compta amb la taxa major taxa d'envelliment de la Unió Europea. Dels 183 municipis que té, més de la meitat sumen menys de 100 habitants. Sens dubte, Sòria va ser una de les víctimes de l'èxode rural, però avui en dia és víctima de l'oblit total que amenaça la seva supervivència.
Valdegrulla, un poble abandonat a la Terra del Burgo d'Osma, a Sòria
A Sòria va costar anys aconseguir la connexió amb autovia a Madrid, la seva única via d'escapament de l'aïllament. I sembla impossible que la resta d'infraestructures se segueixin desenvolupant. Això per no parlar de el tren que en aquesta província és el més semblant a una il·lusió òptica.
Per respondre a aquest ostracisme institucional i polític es va crear la plataforma 'Soria ya¡, un moviment ciutadà "contra l'oblit institucional" que va néixer a principis de l'any 2001 de la preocupació per l'incert del seu present i futur.
La plataforma es crea des del afartament "a el veure com periòdicament les diferents administracions torpedeaban qualsevol iniciativa de desenvolupament i bloquejaven qualsevol actuació tendent a incentivar el potencial socioeconòmic de la província", segons expliquen a la seva pàgina web .
Logotip de el moviment ciutadà 'Soria JA!
Un dels principals obstacles que llasten l'economia de Sòria és sens dubte aquest pobre nivell d'infraestructures. Un fet que impossibilita la presència d'un teixit industrial potent, capital per tenir alguna cosa a dir en el pla econòmic, motor de desenvolupament.
L'última acció de la Plataforma ¡Soria ja! ha consistit a col·locar pancartes amb el lema 'Autovia ja !, per visibilitzar les mancances en infraestructures que pateix la província i manifestar el seu malestar a l'respecte.
La plataforma considera imprescindible per al desenvolupament de Sòria la finalització de les autovies A-11 (que en enllaça amb Valladolid seguint el curs de l'Duero) i l'A-15 (que enllaça Soria amb Navarra).
En aquestes vies, actualment cobertes per carretera nacional, hi ha trams on es superen els 8.000 vehicles diaris. Les autovies que unirien Sòria amb l'eix de l'Ebre i el de l'Duero són una inversió sempre retardada i ajornada.
Soria és sens dubte una bona mostra de l'abandonament de l'Espanya rural, d'aquesta Espanya buidada i relegada enfront de l'hegemonia de centre, d'una banda, i de la perifèria per un altre. L'asimetria de país i la seva organització territorial ha condemnat a l'oblit a zones com Sòria.
De l'èxode rural a la despoblació total
L'Espanya rural ja es va buidar fa temps a través de l'èxode rural, un fenomen que va començar després de la revolució industrial, però que es va donar amb més força que mai en la segona meitat de segle XX.
L'èxode rural implicava l'abandonament dels pobles a la recerca d'oportunitats a les ciutats. Aquest abandonament solia suposar també el canvi de treball, des d'activitats molt centrades en el sector primari (agricultura i ramaderia), cap a activitats de el sector secundari (indústria) o terciari (serveis).
Els pobles es van anar buidant progressivament, amb una emigració cap a les ciutats de la província o cap a altres ciutats. Això va ocórrer amb especial intensitat a les zones més rurals, que no van ser capaços de retenir població. Tampoc aquests pobles han pogut tornar a poblar a través de noves activitats productives.
L'ocàs de les ciutats de mida
A el drama de la despoblació rural, se suma en l'actualitat el fet que en la major part de les ciutats de grandària mitjana (les que no compten amb una indústria suficient per retenir població) es produeixi també un èxode cap a la gran ciutat.
Així, ens trobem a Espanya amb una categoria de ciutats de mida que es buiden poc a poc. Una cosa així com una segona despoblació o èxode. Mentre Madrid creix i atreu talent i població que encareixen la vida a la capital, altres ciutats de grandària mitjana es buiden.
Pel que sens dubte és un canvi global, les grans urbs tenen a concentrar cada vegada més població, mentre que les ciutats de grandària mitjana tendeixen a minvar. Ens trobem davant d'un món de "megaurbs" d'escala global, connectades entre si a través de connexions d'avió o ferroviàries d'alta velocitat, en què el que queda enmig importa cada vegada menys.
Les grans megalòpolis atreuen talent i població. Tal com analitzàvem al blog, les grans ciutats són cada vegada més productives davant la concentració de talent. Simultàniament, les ciutats petites es van buidant davant la manca de demanda de perfils especialitzats que emigren a aquestes grans ciutats, on en canvi sí que són valorats i demandats.
El cas de Talavera de la Reina
És el cas de Talavera de la Reina, situada a poc més de 100 quilòmetres de centre de Madrid, a la província de Toledo, en direcció a Extremadura i Portugal. Ara s'enfronta a un declivi que és palpable a l'passejar pel seu carrers, amb nombrosos locals comercials tancats i una taxa d'atur de més de l'20% de la seva població activa.
Talavera de la Reina va créixer de manera exponencial amb posterioritat a la Guerra Civil fins quadruplicar la seva població i situar-se en els prop dels 90.000 habitants el 2010. Aquest creixement va ser a costa de l'èxode rural dels pobles de les comarques veïnes, com la pròpia comarca de les Terres de Talavera o la Vora.
Talavera va ser fins fa res la segona ciutat per grandària de Castella-la Manxa. Però avui és la quarta, després d'Albacete, Toledo i Guadalajara. Des de 2010 Talavera de la Reina ha perdut prop de 5.000 veïns i avui es troba a una mica més de 84.000 habitants, segons dades de l'INE de 2018. Amb tot, en l'últim any (2018) la seva població ha repuntat lleugerament.
Vista del Tajo al seu pas per Talavera de la Reina
La ciutat ha estat molt vinculada a la indústria de la ceràmica, que recentment ha vist caure de manera important la seva producció i ha quedat com un producte de souvenir més que una indústria amb puixança. A més, Talavera de la Reina va viure molt de prop la bombolla immobiliària i la caiguda en els preus de l'habitatge.
Per tot això, recentment els seus veïns han pres consciència i han sortit a protestar per la falta d'oportunitats. S'han agrupat en la Mesa per a la Recuperació de Talavera i la seva comarca i altres organitzacions com SOS Talavera.
Manifestació pel futur de Talavera de la Reina.
Es queixen davant la falta d'avenços significatius en els projectes de futur per a Talavera. Entre aquesta absència de projectes es troba el desenvolupament d'un tren d'altes prestacions, el node logístic, la millora de les infraestructures dels polígons industrials i els accessos a la ciutat. També protesten pel transvasament Tajo-Segura que ha convertit el riu més llarg de la Península al seu pas per Talavera en una mena fangar.
Per tot això demanen compromisos polítics que puguin incentivar Talavera amb noves oportunitats que tornin a fer d'aquesta ciutat castellana un lloc atractiu per a la inversió.
Talavera de la Reina necessita preparar-se en el llarg termini per ser sostenible i fixar a la seva població. Totes les administracions han d'implicar-per oferir a aquesta terra oportunitats de futur, una indústria que la sostingui i inversions en transport i infraestructures que posin en valor a aquest nucli de població.
L'oblit d'Extremadura
En el cas d'Extremadura, les reivindicacions tenen també la seva punta de llança, com sol passar, en l'oblit d'infraestructures que pateix la regió. La connexió ferroviària ha estat una eterna baralla. Les contínues avaries dels trens que recorren Extremadura han estat motiu de recents protestes i cobertura mediàtica.
Les infraestructures són imprescindibles per a l'expansió d'un teixit industrial potent. El tren és només una mostra de l'ostracisme d'Extremadura. Per descomptat sense AVE, però també sense trens de llarga distància i amb una infraestructura de segle passat que dificulta el transport de mercaderies.
Tren cremant Madrid-Extremadura
I el tren i la millora d'infraestructura sens dubte podrien ser un estímul per al creixement econòmic, amb la posició d'Extremadura a cavall entre Espanya i Portugal, com un dels seus atractius.
Només el trajecte fins a Madrid és tota una odissea plena de retards i avaries que deriven en què, per recórrer els poc més de 400 quilòmetres que separen Badajoz de Madrid, s'emprin gairebé 5 hores i mitja.
Per anar de Càceres a Madrid fan falta més de 3 hores i mitja per enllaçar 300 quilòmetres. A això cal sumar-li el espartà de l'servei, el preu elevat per a les prestacions i l'escassa freqüència de pas.
Terol
Sens dubte un clàssic de les reivindicacions regionals d'aquestes províncies "de segona" pel tracte rebut a Espanya és el de "Terol Existeix". Van ser els pioners en posar de manifest la asimetria que els condemnava a ser una província oblidada.
Terol ha és un moviment ciutadà "espontani, plural, independent i obert a totes les organitzacions socials" que neix al novembre de 1999.
Ja són més de 18 anys reivindicant inversions i infraestructures que permetin frenar la despoblació de la província i demanant un tracte just i igualitari per als Terol.
Les caselles de Bezas, Terol. Font: pueblosabandonadosdeteruel.blogspot.com/
Una província abandonada en una comunitat, com és Aragó, que és també una mostra d'Espanya a petitó. Saragossa capital ha centrifugat a gran part de la població de la regió, amb Terol i Osca plenes de pobles abandonats.
La demandes de Terol Hi han arribat a Saragossa, Madrid ia Brussel·les, amb resultats "poc satisfactoris" per a la coordinadora. Terol segueix reivindicant una major atenció que li posi a el dia en matèria de serveis socials i infraestructures.
L'últim dels capítols ha estat la manca de metges. Porta temps posant en dificultats a la província. El problema, lluny de solucionar-se, s'agreuja. La situació ve de lluny i ha afectat els serveis d'atenció primària de la província i ha arribat també a l'hospital públic de la capital, el «Bisbe Polanco» de Terol.
En aquest centre comencen a faltar serveis especialitzats i diversos més funcionen amb prou feines per les seves curtíssimes plantilles. Molts tractaments i seguiments han de ser realitzats a distància amb pacients havent de desplaçar fins a Saragossa (a 170 quilòmetres) en molts casos.
Cuenca
La província de Conca és una de les últimes en sumar-se a les reivindicacions de les províncies de mida petita. "Conca Ara" és el nom d'un nou col·lectiu ciutadà que s'ha constituït per lluitar contra tres problemes que afecten tota la província: la despoblació, el transvasament Tajo-Segura i la instal·lació de l'ATC a Villar de Cañas. La província de Conca ha perdut en total des de 1940 un total de 100.000 habitants.
L'Espanya buidada Existeix, lema de la manifestació de el 31 de març de 2018 a Madrid.
Els casos que hem repassat són només una mostra d'aquesta Espanya que porta massa anys callada davant el desinterès de tots els partits polítics, que són conscients que els caladors de vots estan a les grans ciutats.
La miopia política, sempre pendent de l'curt termini i de la durada de les seves legislatures, impedeix posar en marxa a Espanya reformes de calat que permetin assegurar la supervivència de tot el territori nacional, també d'aquestes zones en risc de despoblament.
No són capaços d'oferir un projecte de futur. Potser per això, els organitzadors d'aquesta protesta han demanat als polítics que si van ho facin a títol individual no exhibeixin objectes o emblemes partidistes i, si és possible, es posin a la cua. No en va és el que porten fent molts anys.
Text adaptat de Geografia Infinita
