Migracions al mediterrani del s. XXI. Algunes dades per a reflexionar.
https://escolapau.uab.cat/ca/inicio/alerta-informe-sobre-conflictes-drets-humans-i-construccio-de-pau/
Font: https://elordenmundial.com/ [en línia] [Consulta: 16/01/2019]
En ple debat sobre les migracions en el s. XXI, ens convenen narracions que permetin explicar el perquè dels fluxos migratoris que cada cop més estan pressionant les nostres fronteres.
Des de 2015 la UE s’ha anat plantejant la necessitat de fer front a la forta pressió de les seves fronteres com a conseqüència de la crisi humanitària generada per diferents conflictes, com el de Síria o Sudan del Sud, que estan provocant un nombre cada cop més gran de desplaçats (Síria 6,3 milions, Afganistan 2,6 milions, Sudan del Sud 2,4 milions…).
La política d’acolliment voluntària de refugiats dins de la UE, iniciada el 2015 no ha proporcionat els resultats esperats. Del compromís inicial de repartiment provisional de 160.000 refugiats, solament se n’han re ubicat el 22% (34.689 desplaçats).
La UE tampoc s’ha posat d’acord per racionalitzar les migracions irregulars, més enllà de bloquejar la ruta del Mediterrani Occidental, on trobem en aquests moments la major pressió migratòria a la UE. A finals del 2018, els acords amb Líbia i Turquia van permetre frenar les entrades irregulars, un 80% menys en el Mediterrani Central i un 90% a la ruta entre Turquia i les illes gregues; mentre que a la frontera entre Marroc i Espanya les arribades van augmentar un 126% el 2018, amb més de 57.000 persones.
Cap de les mesures de contenció (augment de plantilla de la Guàrdia Europea de Fronteres i Costes -FRONTEX-), les repatriacions (taxa de retorn es manté per sota del 40% els darreres tres anys) han permès alleugerir la pressió fronterera. És més, al voltant de 125.000 persones viuen encara en tendes de campanya o contenidors als cinc centres per a refugiats a les illes gregues de Lesbos, Samos, Chios, Kos i Leros, en el que es coneix com la crisi humanitària més gran que Europa pateix dins de les seves fronteres d’ençà que va finalitzar la Segona Guerra Mundial.
El sud del Mediterrani està esclatant, i aquesta crisi està fent trontollar tots els criteris de solidaritat i cooperació entre els estats membres de la UE.
Una darrera dada, milions de nens sobreviuen actualment en alguns dels països més perillosos del món: Iemen, la pitjor crisi humanitària del món, milions de persones sense aigua, menjar, amb brots de còlera que han afectat a més de 550.000 persones, amb quasi dos milions de nens amb desnutrició; Somàlia, amb un conflicte de llarga durada que ha deixat milions de morts i desplaçats; Afganistan, un dels països més pobres del món, amb el problema afegit de ser l’inici de l’anomenada Ruta de l’Opi, porta des del 2001 amb una guerra encetada i Síria un dels conflictes més destructius dels darrers anys, amb un país arrasat i milions de desplaçats (6,5 milions de desplaçats i 5,6 de refugiats).
NO només els conflictes bèl·lics són causants dels moviments migratoris. Desajustos econòmics, injustícies socials generen grans desplaçaments de població. Un exemple clar seria el que passa al Senegal, on els grans pescadors occidentals han saquejat les seves costes, relegant els pesadors locals i tota l’activitat econòmica que se’n derivava a Norris. L’explotació de mataries primeres genera situacions del tot injustes i
Enllaç recomanat:
Los países más peligrosos para los niños
Ideia i text originals de Josep Maria Bofarull
