Dinàmica de la població mundial.
A meitats del segle XX es va produir el creixement demogràfic més gran de la història. El 1950 al món hi havia uns 2.500 milions de persones, el 2019 s’ha arribat als
Evolució població total al món 2018. Font: Banc Mundial. [Consulta 20/11/2019]
Les raons d’aquest creixement ja les hem vist en el model de transició demogràfica, caiguda de la mortalitat, especialment la infantil i natalitats altes fins a 1973 a tot el món, i malgrat que als països desenvolupats aquesta comença a baixar, el fet d’existir una població molt jove d’entre 0 i 14 anys, fa que l’increment poblacional anual giri al voltant dels 80 milions, o el que és el mateix 1.000 milions d’increment en els darrers 12 anys.
Font: World Population Prospects The 2015 Revision. Nacions Unides.
Al gràfic anterior podem observar com el comportament de la natalitat i la mortalitat ha variat en els darrers anys als països desenvolupats amb taxes de fecunditat inferiors als 2,1 fills per dona, la qual cosa fa preveure una manca de capacitat en la seva renovació generacional. Per altra banda als països en vies de desenvolupament i especialment a l’Àfrica Subsahariana (Nigèria) aquesta reducció ha estat molt menor i per tant tendeixen a mantenir alts creixements vegetatius.
Al següent gràfic observem com les previsions (vegeu projecció demogràfica) apunten a una reducció important de la població als països desenvolupats, mentre que els que es troben en vies de creixement augmentaran el seu pes demogràfic global en els propers 30 o 40 anys.
Font: http://www.desenvolupamentsostenible.org/ [en línia] [Consulta: 20/11/2014]
Les raons cal trobar-les en la reducció de les taxes de mortalitat. A Amèrica Central i del Sud, la millora de l’alimentació i les mesures sanitàries ha permès reduir la mortalitat infantil. A l’Àfrica subsahariana i alguns països d’Àsia, la mortalitat encara és alta, però en general les seves poblacions són molt joves. Nou de cada deu persones entre 10 i 24 anys, viuen als països menys desenvolupats (Estat de la Població Mundial 2014. ONU)
Una altra variable que ens permet diferenciar països desenvolupats i països subdesenvolupats i és un bon indicador de creixement demogràfic és la taxa de mortalitat materna. Certament segons UNICEF, la mortalitat materna en el món va caure un 44% entre 1990 i 2015. Àfrica subsahariana amb una reducció del 45% i Àsia Oriental amb un 72% lideren les majors reduccions. En aquest sentit cal valorar la importància que té aquest indicador en l’augment de la natalitat entre les poblacions joves com les descrites.
Índex de mortalitat materna. Font: https://www.indexmundi.com/ [en línea] [Consulta: 28/06/2018]
Als següents mapes s’observa aquesta dinàmica demogràfica. L’ONU preveu l’estabilització del creixement mundial cap al s. XXII.
Font: Estat de la població mundial 2014. UNFPA [en línia] [Consulta: 20/11/2014]
Font: Estat de la població mundial 2014. UNFPA [en línia] [Consulta: 20/11/2014]
Font: Estat de la població mundial 2014. UNFPA [en línia] [Consulta: 20/11/2014]
Un dels problemes en què es troben els demògrafs per analitzar l’evolució de la població és l’esbiaixada que provoca la utilització de les taxes de natalitat en poblacions envellides, aquesta dada serà baixa malgrat que les dones tinguin molts fills, donat que hi ha molta població amb més de 65 anys, per evitar-ho s’utilitza l’índex conjuntural de fecunditat (ICF). El 2009 aquest índex era de 2,33. L’ONU preveu que el 2050 es situarà al límit. Per sota de 2,1, no hi ha reemplaçament poblacional.
Els factors determinants d’aquest fenomen són:
Biològics: alimentació, lactància, edat del primer fill.
Socials: molt més decisius que la fecunditat, com l’edat, la durada del matrimoni, el celibat, l’educació, el tipus de parelles, el nivell de desenvolupament, la valoració social de la dona.
Un altre concepte fonamental per entendre les dinàmiques poblacionals, especialment al món desenvolupat és l’envelliment de la població (taxa d’envelliment). Si fem una mica d’història al s. XVIII la proporció de persones velles era el següent: solament el 20% de la població aconseguia arribar als 60 anys i un 3% als 80. Avui en dia arriba als 60 anys el 90% de la població i un 50% supera els 80 anys (societats desenvolupades).
Font: World Population Ageing: 1950-2050. Nacions Unides. [en línia] [Consulta: 20/11/2014]
Malgrat la diferenciació entre països desenvolupats i països en vies de desenvolupament les dades indiquen que la població més gran de 60 anys augmenta a la Xina, Índia, Indonèsia, Mèxic. Per tant com a conseqüència d’aquest envelliment i de la caiguda de les taxes de fecunditat les previsions determinen que el 2045 els majors de 65 anys seran més nombrosos que els joves entre 0 i 14 anys.
Font: World Population Ageing: 1950-2050. Nacions Unides. [en línia] [Consulta: 20/11/2014]
El envejecimiento de la población. Font: CSIC. Publicación digital. [en línia] [Consulta: 17/12/2018]
Les conseqüències que aquest procés d’envelliment són:
Econòmiques: caiguda de la productivitat, menys inversions, menys consum, contracció del mercat laboral, contracció de l’estalvi i augment de les despeses socials associades a les pensions, sanitat, assistència geriàtrica …
Socials: canvis en les estructures familiars, major demanda de serveis sanitaris i geriàtrics, conservadorisme electoral.
Demogràfiques: procés de feminització de la societat (major esperança de vida de les dones que dels homes).
Projecció de creixement demogràfic mundial per regions. Font: World Population Prospects 2019: Highlights. ONU. [en línia][Consulta: 20/11/2019]
Gràfic projecció de creixement demogràfic mundial per regions. Font: World Population Prospects 2019: Highlights. ONU. [en línia][Consulta: 20/11/2019]
Enllaços recomanats:
Evolució de la població per Països. ( Molt Curiós d'observar )
Text de Josep Maria Bofarull