Sector primari a la UE

 

Sector primari a la UE

Europa en xifres. Font: El País [Consulta 29/03/2016]

La Unió Europea considerada globalment és la primera potència econòmica del món. Tot i que la principal característica de la seva economia és la terciarització, la indústria hi juga encara un paper molt important, mentre que les activitats primàries han patit una gran davallada.

Font: https://europa.eu/ [en línia] [Consulta: 04/01/2018]

El mercat únic europeu és una de les majors economies del món:

• El PIB mundial més gran, amb més de 500 milions de consumidors, 20 milions de PIMES i 28 països membres.
• El 15,6% de les importacions i exportacions mundials. El major exportador i importador mundial d’aliments i pinsos.
• El 6,9% de la població mundial.

L’atur regional a la UE. Font: El País. 22/04/2015. [Consulta: 11/04/2016]

Font: https://www.europapress.es/ [en línia] [Consulta: 30/01/2020]

En els mapes anteriors podeu observar l’atur a la UE. El 2019 l’atur a Espanya es situa en el 14,1%, solament superat per Grècia amb un 16,8%. La taxa d’atur a la zona euro es manté en el 7,5%, el nivell més baix des de 2008, mentre que el conjunt de la UE es troba en el 6,3%, la millor lectura des de l’any 2000, segons Euroestat.

Sector primari: prioritari històricament, tot i que el sector ha anat perdent importància al llarg dels anys.

• Població Activa al sector: 1960: 20%; 2008: 5,7%; 2011 5,2%, 2013 5%, 4,5% (2016); 3,7% (2018). [Font: Idescat]
• PIB del sector: 2,7% (2008); 1,8% (2011) 1,6% (2016), 1,6% (2018). [Font: Idescat)

Font: https://europa.eu/ [en línia] [Consulta: 04/01/2018]

Les dades del sector primari tot i que petites si les comparem amb els sectors industrials i de serveis, continuen sent importants, ocupen prop del 4% (uns 8,7 milions de treballadors) (població activa 2016 238 milions). La producció agrícola de la UE es troba molt subsidiada (a Noruega i Suïssa els agricultors completen els seus ingressos amb prop d’un 60% de subsidis), cosa que provoca sobreproducció i preus baixos.

• Agricultura:  molt mecanitzat, tècniques modernes, el que permet alta productivitat i rendibilitat.

• Característiques:

  Especialització territorial:

• Façanes oceàniques: ramaderia orientada a la producció de carn, llet i els seus derivats.
• Zona continental: explotacions agrícoles de cereals i ramaderes destinades a la producció de carn.
• Àrea mediterrània: sistemes agraris de secà (cereals, vinya, olivera) i de regadiu intensiu (producció hortofructícola).
• Països nòrdics: explotació forestal.

Font: http://recursostic.educacion.es/[en línia] [Consulta: 24/03/2015]

Extensió de les explotacions i perfil propietari: L’extensió mitja de les propietats agrícoles és inferior a les 5 ha, i els propietaris solen tenir més de 35 anys, amb un 31% majors de 65 anys i solament un 6% menors de 35 anys.

Edat dels agricultors de la UE. Font: https://op.europa.eu/es/ [en línia] [Consulta: 30/01/2020]

Valor de la producció: agrícola: 210.000 milions d’euros (2016); ramadera: 158.000 milions d’euros (2016).

Principals conreus: cereals (blat– representa la meitat de la producció total); l’altra meitat correspon a l’ordi i el blat de moro. La patata i la remolatxa sucrera són també importants. Entre les hortalisses destaquen la producció de tomaques, pastanagues i cebes, i pomes, taronges i préssecs entre les fruites,

Per regions França i Alemanya són les principals productores de cereals, mentre que Espanya i Itàlia destaquen per les fruites i hortalisses fresques.

• Ramaderia: destaca el porcí i la producció lletera.
• Pesca: en els darrers anys s’ha produït una important reducció de les captures (aproximadament uns 2 milions menys de tones). Tres quartes parts de les captures es realitzen a l’Atlàntic Nord-Oriental. Principals espècies capturades arengada, amploia i verat. Principals països: Dinamarca, Espanya, Regne Unit i els Països Baixos.

Un dels elements claus en els que està treballant la UE és en el desenvolupament de l’aqüicultura, actualment representa el 18% del total de la producció pesquera de la UE. Es produeixen principalment: mol·lusc, truita  i salmó.

Font: http://europa.eu [en línia] [Consulta: 04/01/2018]

Polítiques comunitàries en el sector primari:

• PAC (Política Agrària Comuna): el 1957 l’objectiu principal era potenciar l’agricultura per garantir el proveïment dels països membres i elevar les rendes agràries. Per complir amb aquests objectius la PAC  es va dedicar a subvencionar els productes i comprar els excedents, la qual cosa va generar una superproducció i un augment del preus per damunt del preu de mercat.
• 2003 la PAC canvia la seva orientació amb l’objectiu de millorar la competitivitat exterior i adaptar-se a la demanda. La qual cosa va implicar una reducció dràstica dels ajuts als països membres. Al 2004 l’entrada de nous estats, amb un total d’un 30% més de terres, obliga a replantejar-se totalment els objectius de les polítiques comunitàries al sector primari.
• 2014-2020: reforma de la política agrària comuna, basada en tres objectius:
  • Competitivitat.
  • Sostenibilitat.
  • Eficàcia del sector agrícola europeu.

Per tant l’agricultura ha de contribuir  a satisfer la demanda europea i mundial d’aliments, ha de atendre els problemes del medi ambient i el canvi climàtic i estimular la vitalitat i el potencial de les zones rurals.

En definitiva: garantir un nivell de vida adequat per als pagesos així com una producció viable d’aliments. Augmentar la productivitat de l’agricultura perquè sigui competitiva en els mercats internacionals i proporcionar als consumidors una oferta d’aliments estable, segura i a preus assequibles; afavorir un desenvolupament equilibrat de les zones rurals. Desenvolupar la indústria agroalimentària, la capdavantera del sector industrial espanyol, per tal d’augmentar el valor afegit dels productes agraris i forestals. Millorar el medi ambient i l’entorn rural, i també la qualitat de vida i diversificació econòmica a les zones rurals, en un context de canvi climàtic. Garantir la gestió dels recursos naturals.

Objectius actuals (PAC i PPC -Política Pesquera Comunitària-)

• Augment de la productivitat.
• Assegurar un nivell de vida raonable per la població que hi treballa.
• Estabilitzar els mercats.
• Garantir l’aprovisionament de productes.
• Assegurar uns preus raonables.

• Política Pesquera Comuna (PPC): instrument per a la correcta gestió i explotació sostenible dels recursos pesquers, la seva transformació i comercialització.

Els instruments de que disposa la UE per tirar endavant aquests objectius són: Fons Europeu de la Pesca (FEP) i l’Organització Comuna de Mercat (OCH). El primer planteja reducció de quantitat de captures, modernització de la flota i aturades temporals de la pesca per permetre la regeneració de les espècies; la segona pretén equilibrar el mercat dels productes agraris europeus.

Enllaç recomanat: Europa acaba con sus agricultores (Diagonal. 12/02/2016)

Text literal de Josep Maria Bofarull