Integració Ramadera

Integració Ramadera 

Un contracte d'integració ramadera és un sistema de gestió de les explotacions ramaderes destinat a obtenir productes pecuaris en col·laboració formalitzada mitjançant un contracte entre dues parts:

• L'integrador, habitualment una empresa agroindustrial (fabricant de pinsos, indústria càrnia), que proporciona els animals, els aliments (pinso) i altres mitjans de producció o serveis.
• L'integrat, habitualment un ramader individual, que aporta la feina necessària per a la cura i el manteniment del bestiar així com les instal·lacions (granja, finca) i la resta de béns i serveis necessaris. A canvi d'aquesta feina, l'integrat rep una retribució de l'integrador que pot ser una quantitat per unitat de producte, una participació en el preu de venda o similars.

Des del punt de vista del règim de tinença del bestiar, la propietat del bestiar és de l'integrador, que la cedeix en dipòsit a l'integrat mentre dura el contracte. Això diferencia el sistema d'integració de la ramaderia independent. Un productor independent és propietari dels animals i de les instal·lacions i, normalment, gestiona ell mateix la compra de pinso i altres subministraments necessaris per a la producció, així com la comercialització dels productes obtinguts. En canvi, el productor integrat aporta les instal·lacions (edificis, materials) i assumeix les despeses associades a aquestes instal·lacions (energia, aigua, reparacions, etc.) i la mà d'obra (familiar o assalariada), es fa càrrec de la gestió dels residus generats (purins, cadàvers, etc.), però en aquest cas és l'integrador el que facilita els factors de producció (animals, aliments, medicaments, etc.).

Els contractes d'integració són més habituals els sectors ramaders més intensius i industrialitzats, com el sector porcí o el de l'aviram, i sobretot en la fase d'engreix. Els contractes solen ser per cicle d'engreix o anuals. Des d'un punt de vista econòmic, suposa una integració vertical en el sector de la producció de carn.

Bombolla Porcina

Bombolla Porcina

Descarregar

Sector primari a la UE

 

Sector primari a la UE

Europa en xifres. Font: El País [Consulta 29/03/2016]

La Unió Europea considerada globalment és la primera potència econòmica del món. Tot i que la principal característica de la seva economia és la terciarització, la indústria hi juga encara un paper molt important, mentre que les activitats primàries han patit una gran davallada.

Sector primari Catalunya

 

Sector primari Catalunya

Abans de començar a parlar del sector primari, cal fer algunes consideracions generals sobre l’economia catalana (dades macroeconòmiques):

• Societat desenvolupada amb característiques de societat postindustrial.
• Predomini del sector serveis (terciarització).
• PIB brut a preus corrents en  milions d’euros: 206.276 (2014),  214.927 (2015), 206.236 (2016), 215.252 (2017), 221.702 (2018), primera economia d’Espanya per volum. (Font: http://www.idescat.cat/).
• El PIB de Catalunya va créixer un 2% el 2019, idèntic al del conjunt d’Espanya (2%) i per damunt de la zona euro 1,2%. Per tant, un creixement alt, tot i les tensions institucionals.

Paisatges agraris a Espanya i Catalunya

 

Paisatges agraris a Espanya i Catalunya.

Els paisatges agraris  integren el marc físic, l’activitat humana i l’organització social, per tant ens donen una idea geoecològica del territori força completa. Quan parlem de paisatge entenem la fesomia o l’aspecte del territori, resultat de la interacció entre els elements del medi físic i l’acció humana.

Quan un paisatge perd la diversitat i les seves característiques específiques, és a dir quan s’uniformitza, ens trobem davant la seva banalització, un procés a través del qual es perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic. (Veure banalització del paisatge).