Roques sedimentàries
![Extret: http://blocs.xtec.cat/racodenatus [08/10/2014]](https://geografiabatxillerat.files.wordpress.com/2014/10/mapa-fc3adsic-catalunya.jpg)
Extret: http://blocs.xtec.cat/racodenatus [08/10/2014]
Catalunya té una superfície de 31.904 km² i un territori molt accidentat i amb molts contrastos i varietat de paisatges.
Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives
Distingim dues grans unitats de relleu:
Font: Geografia. Batxillerat. Barcanova (2008)
⇒ Es divideix en dues unitats diferenciades:
♦ Pirineu axial: format per un seguit de blocs fallats i aixecats de roques antigues (materials: llicorelles, granits, calcàries dures i antigues). Destaquen com a principals cims la Pica d’Estats (3.143 m), la Pica del Carlit (2.921 m) i els ports de la Bonaigua (2.072 m) i el de Viella (2.424 m).
Alt Pirineu. La Cerdanya. Font: https://saritaymane.blogspot.com [en línia] [Consulta: 02/10/2018]
Presenta una fisonomia de paisatge alpí, amb alternança de formes suaus, planes elevades, crestes de parets verticals antics circs glacials (ara convertits en estanys, com per exemple Aigüestortes), valls glacials amb forma de V (com per exemple les valls de les dues Nogueres, la de Cardós, la de Valira i la del Segre).
♦ Prepirineu: el formen materials sedimentaris plegats i fallats de l’era Secundària aixecats al terciari, amb predomini de les roques calcàries.
→ Distingim dos sistemes separats per conques mitjanes com la de Tremp, amb sediments més moderns, que presenten una fisonomia més mediterrània:
Serralades interiors: Cadí 2.6412 m, Pedraforca 2.90 m (Parc Cadí-Moixeró), Sant Gervàs 1.881 m, puig de Bassegoda 1376 m, …
Serralades exteriors: Montsec i Mont-Roig (situada al sud del Montsec) i separades per la conca de Tremp.
Els rius, amb forts pendents hi formen gorges i congosts, com per exemple el de Mont-rebei a la Noguera Ribagorçana, el de Camarasa al Segre, i els de Terradets i Collegats a la Noguera Pallaresa.
S’estén entre els Pirineus i les serralades de la costa, ocupada originàriament pel mar va emergir lentament a causa de la sedimentació de materials d’origen fluvial i marí. Els materials més pesants (fluvials) es van dipositar als peus de les muntanyes del voltant, on formaren conglomerats; els més fins (gresos i argiles) es van sedimentar al centre de la conca, on predominaven els sediments d’origen marí com margues grises o blavenques (planes de Vic i Manresa i la conca del riu Òdena).
En tancar-se el mar, es formà un llac amb dipòsits de sal gemma i sals potàssiques (mines de Cardona, Súria, Balsareny i Sallent), dipòsits calcaris (Calaf, Almatret i Mequinensa) i guixos (Ponts).
Amb forma de gran amfiteatre, amb un pendent suau que baixa cap a Lleida, Tàrrega i Calaf, amb estrats fins i més recents que encara fa pocs anys dibuixava un paisatge d’aiguamolls. L’alternança de materials tous (margues, i argiles) i durs (calcàries, gresos i conglomerats) ha dibuixat un relleu, excavat pels rius, d’altiplans, terrasses o tossals (altiplà de la Segarra, conques de Barberà, Òdena i plana de Vic).
Hi trobem àmplies zones d’agricultura al centre de la depressió (Segrià, Urgell i la Noguera).
2. Sistema mediterrani, forma una doble serralada que corre paral·lela a la costa des de la desembocadura del riu Ter fins al delta de l’Ebre. Des de Collserola fins a les Gavarres trobem muntanyes antigues, semblant a les de l’eix dels Pirineus, però més baixes, es tracta de formes suaus, molt desgastades per l’erosió. Al sud de Barcelona, trobem muntanyes d’origen sedimentari i de plegament, semblants a les del Prepirineu amb predomini de roques calcàries.
Els rius que desemboquen al Mediterrani (Ebre, Llobregat i Francolí) recorren aquest territori amb dificultat. La resta (Gaià, Besòs, Congost-Mogent i Tordera) són de tram curt (proximitat al mar) amb cabal irregular i règim torrencial a causa del clima.
Serralada Interior (Prelitoral): amb cims importants com les Guilleries i el Montseny (Paleozoic) de granit, pissarres i quarsites i Prades i els Ports de Beseit (Secundària) amb materials calcaris. Montserrat i el Montsant no formen part d’aquesta estructura, però hi són incloses per proximitat, formats per materials acumulats d’antics rius, han format conglomerats que mostren la seva resistència a l’erosió respecte a les terres del seu voltant.
Serralada Litoral (Marina): amb altituds modestes Montnegre (759 m), Collserola (512 m) i Montsià (762 m), amb extrems que s’acosten a la costa com el Garraf. Tota la carena va desapareixent vora el Vendrell, on la Serralada Interior arriba al mar. Es tracta de massissos antics formats per esquits, granits i calcàries.
Depressió prelitoral: es tracta d’una fossa allargada d’aspecte ondulat, que ocupa les comarques de la Selva, els Vallès i Penedès. Formada per falles de blocs enfonsats de materials continentals aportats pels rius i el mar. Molt erosionada pel pas del temps, hi trobem turons i relleus suaus, que conformen un espai obert idoni per establir les principals comunicacions del territori i les poblacions.
Plana litoral: formada per al·luvions dels rius mediterranis i d’aportacions marítimes, estreta al Maresme i més àmplia al Camp de Tarragona i als deltes, i interrompuda en algun punt com és el cas de la mola del Garraf. Els rius formen petits deltes (Tordera, Besòs, Llobregat -l’únic amb cabal continu i amb origen als Pirineus), exceptuant el gran delta de l’Ebre (320 km²). Es tracta d’una zona molt poblada (Barcelona, Tarragona, Mataró, Vilanova).
Esquema formació geològica de Catalunya:
