Processos migratoris a Catalunya

 Processos migratoris a Catalunya 

 

Les onades migratòries a Catalunya han estat i són tan importants que si fem una anàlisi sobre les dades de la població catalana, trobem que la població no nascuda al país  era el 2018 de 2.682.077 el 35,29% (s’inclouen els nascuts a altres indrets d’Espanya i a l’estranger). D’aquests 1.380.720 havien nascut en un país estranger, és a dir el 18,16%, sobre una població total de 7.600.065. (Font: IDESCAT. 2018).

D’aquesta dada es desprèn que l’augment de població al nostre país és el resultat de la immigració (fins al 1930 la natalitat catalana es va reduir dràsticament).

Població a Catalunya 1900-1930. Font: Demografia. Sapien.cat. [en línia]. [Consulta: 22/12/2014]

Etapes de la immigració a Catalunya:

• 1920-30: arribada d’aproximadament  500.000 persones, procedents principalment d’Aragó, València i Múrcia. La població va passar de poc més de dos milions d’habitants a quasi tres (veure quadre). Aquesta onada migratòria va ser atreta per la demanda de mà d’obra, especialment per la generada a l’Exposició Universal de Barcelona de 1929.

• 1950-75: arribada de poc més d’1.500.000 persones, procedents principalment d’Andalusia, Extremadura i Galícia, atretes pel dinamisme industrial de Catalunya i la possibilitat de trobar feina. La població passa de tres a sis milions d’habitants. La immigració espanyola d’aquestes dècades es va concentrar sobretot al voltant de les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona a causa de la demanda de mà d’obra en la indústria.

• 1998-2010: arribada de corrents  migratòries procedents de diferents parts del món, especialment del Marroc, Amèrica Llatina i Europa de l’Est. S’arriba als 7.500.000 habitants.

Com es pot observar a  la sèrie el procés es trenca a partir 2010 com a conseqüència de la crisi del 2007 (moltes persones immigrants retornen als seus països d’origen o es traslladen a altres països), el saldo migratori es torna negatiu, tendència que es preveu que es mantindrà fins al 2020.

Observeu les següents dades i gràfic:

 

Font: https://www.idescat.cat/ [en línia] [Consulta: 31/12/2019]

Font: https://www.idescat.cat/ [en línia] [Consulta: 25/2/2021]

Com es pot observar, la crisi va afectar a partir de 2010 els efectius de població immigrant, alentint o reduint, segons l’any, el creixement real de Catalunya. Es pot observar una certa recuperació a partir de 2014.

Les conseqüències d’aquest procés migratori pel país les podem resumir de la següent manera:

• Positives: augment de la població i creació de riquesa.

• Negatives: necessitat de creació d’infraestructures i serveis (educació i sanitat).

A més s’han hagut d’elaborar protocols per realitzar l’acollida dels nouvinguts de manera convenient i evitar la segregació social.

Per país d’origen a Catalunya resideixen persones d’unes 170 nacionalitats diferents, 1.157.551 persones a 1 de gener 2019 (provisional), el 15,1% de la població total. Destaquen, sobre el total d’immigrants els d’origen marroquí un 19,52%, els romanesos (UE) 8,24%, els xinesos amb un 5,49% i  els italians 5,16% (dades definitives 2018).

Font: https://www.idescat.cat/ [en línia] [Consulta: 02/01/2020]

Font: https://www.idescat.cat/ [en línia] [Consulta: 02/01/2020]

El 2018 sobre un total d’1.082.099 persones estrangeres hi havia la següent distribució per continents: 

• 26,67% d’Àfrica (288.581)

• 26,10% procedien de la resta de la UE,  (282.410)

• 17,75% d’Amèrica del Sud (192.099)

• 14,83% d’Àsia i Oceania (160.481)

• 5,41% d’Amèrica Nord i Central (58.543)

Font: IDESCAT

Tots ells són desplaçaments per motius de treball, exceptuant els procedents de països de la UE que en alguns casos són jubilats que han fixat la residència al nostre país per motius econòmics i de condicions de vida. Cal destacar les diferències socioconòmiques  i socioculturals entre els immigrants procedents del sud en vies de desenvolupament i aquells que procedeixen de països del nostre entorn. Els primers constitueixen un gruix de treballadors amb poca qualificació, mentre que els segons estan formats per especialistes i executius.

Població immigrant per sector econòmics:

Dades 2015:  forta concentració al terciari 72,1% (hoteleria, comerç, serveis a la gent gran…), primari 10,2% (agricultura), 9,1% indústria i 8,6% construcció, amb la peculiaritat de que el 47,1% dels xinesos eren autònoms. Tot plegat amb una taxa d’activitat del 78,5% de la població immigrant d’entre 16 a 64 anys. (Font: La immigració en xifres. Dep. de Benestar Social i Família. Juliol 2015).

Dades 2019: destaca que en el sistema especial agrari i en el sistema especial de la llar el percentatge d’afiliació estrangera sobre el total és predominant (73,1% i 49,7%, respectivament). La taxa d’activitat estrangera de 16 a 64 anys és del 79,2%, sent la catalana del 75,9%.

Font: Butlletí de població estrangera i mercat de treball. 3r trimestre de 2019. [en línia] [Consulta: 02/01/2020]

La composició de la població immigrant, o el seu perfil és el d’un home, jove (mitjana d’edat de 32,03 anys). El 80,57% tenen entre 15 i 64 anys. En general parlem d’immigrants masculins (índex de masculinitat 113%), tot i que es poden establir diferències segons nacionalitat: marroquins (61% d’homes); equatorians i bolivians (53% i 57% de dones respectivament). Proporció per sexe: 51,29% homes i 48,71% dones.

Distribució en el territori (Vegeu taules IDESCAT):

Àrea metropolitana: concentra el 60,8% del total d’estrangers, especialment a les grans ciutats de les comarques del Barcelonès, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Barcelona aplega poc més d’una quarta part del total d’immigrants, 27,15%, li segueixen l’Hospitalet del Llobregat, Badalona, Terrassa, Lleida, entre d’altres.

Litoral: també amb una forta concentració com a conseqüència de l’oferta dels sectors d’hoteleria i restauració. A les comarques del litoral tarragoní i gironí és on trobem més aquesta situació.

Zones de muntanya: Alt Urgell i la Cerdanya amb una forta activitat turística són les més representatives.

Capitals de comarca: on hi resideix també un gran nombre d’estrangers (Vic, Cervera) relacionats amb activitats del sector primari (agricultura, ramaderia).

 

Tot i que la mitjana de població estrangera es mou sobre el 14,24% (2018), hi ha poblacions on prop de la meitat de la seva població és d’origen estranger, és el cas de Castelló d’Empúries (42,98%) i Guissona (50,84%).

En altres casos immigrants de la mateixa procedència se solen concentrar en un mateix lloc, cas de la Sénia (83,7% dels estrangers són romanesos) o Salt (12,2% gambians).

Nacionalitats:

“Les principals nacionalitats presents a Catalunya són, per aquest ordre: marroquina, romanesa, xinesa, italiana (tot i que un de cada tres italians empadronats ha nascut a l’Argentina), paquistaní. Les dues primeres (Marroc i Romania) són també presents en el rànquing de municipis de qualsevol grandària. La resta de col·lectius, però, varien:
• Entre els municipis petits (de menys de 5.000 habitants) la tercera nacionalitat majoritària és la britànica, seguida de la francesa i l’alemanya.
• Entre els municipis que tenen entre 5.000 i 20.000 habitants, a darrera de Marroc i Romania, prevalen les nacionalitats francesa, colombiana i alemanya.
• Per últim, entre els municipis més grans, les principals nacionalitats presents al territori són també la nacionalitat equatoriana, la boliviana i la xinesa”.

Font: La immigració en xifres. Direcció General per a la immigració. Generalitat de Catalunya.

[Vegeu taules actualitzades de 2017]

Per acabar, algunes consideracions sobre la situació actual:

Observeu el següent gràfic sobre la variació de la població estrangera a Catalunya des d’inici de segle XXI. Es pot observar com a partir de la crisi disminueixen els efectius d’immigrants, provocant el 2013, que el nombre d’estrangers residents a Catalunya es redueixin en un 2,7% (32.202 estrangers menys), la qual cosa va suposar la primera pèrdua demogràfica del país des del 1996 amb un -0,3% de població total (24.386 habitants menys). A partir del 2015 assistim a una certa recuperació.

Del total de població a Catalunya a 1 de gener del 2019 7.619.494 habitants, els estrangers representaven el 15,1% (1.157.551), d’aquest total 639.800 eren població activa, amb un total de 531.100 persones ocupades i 108.700 aturades, el que representa un 17% d’atur, sent l’atur nacional del 9,7%. La taxa d’ocupació dels immigrants és del 62,9% en front d’un 71,5% dels nacionals. En qualsevol cas els estrangers a Catalunya representen el 15,3% del total de la població ocupada, amb una taxa d’activitat del 75,9%. (Font de les dades: Butlletí de població estrangera i mercat de treball. 3r trimestre 2019. Departament de Treball, Afers Socials i Famílies Observatori del Treball i Model Productiu).

Evolució de la taxa d’atur. Font: Butlletí de població estrangera i mercat laboral. 3T 2019. Observatori del Treball i Model Productiu. Departament de Treball, Afers Socials i Família. Generalitat de Catalunya. [en línia][Consulta: 02/01/2020]

“Catalunya sempre s’ha caracteritzat per ser un país d’acollida, com ho mostra el fet que els saldos migratoris que s’han registrat en els darrers anys han estat sempre positius: la diferència entre les entrades i les sortides de persones sempre ha estat positiva i, inclús, en 2004 es va arribar a registrar un saldo migratori de quasi bé 130.000 persones (van entrar 206.748 persones i van sortir 76.869). A partir de 2007 coexisteixen dos fenòmens: baixen les entrades i paral·lelament augmenten les sortides, i això fa que el saldo migratori disminueixi dràsticament en 2009, arribant a ser negatiu, per primer cop, en 2012“. (Font: Els immigrants en xifres. Generalitat de Catalunya. Departament de Benestar Social i Família)

El fenomen descrit en el paràgraf anterior, s’explica per l’arribada de la crisi el 2008, que com es pot veure en el quadre adjunt, acaba provocant un saldo migratori negatiu (2012) si tenim en compte els fluxos  migratoris amb la resta de l’Estat espanyol i cap a l’estranger.

Font: La immigració en xifres. Generalitat de Catalunya. 14/12/2013. [Consulta: 23/01/2017]

Els darrers anys mostren signes de certa recuperació com ho indiquen les dades de 2017 i 2018:

• 2017 el saldo migratori total de Catalunya va ser de 61.512 entrades netes, com a resultat de l’aportació de la migració procedent de la resta d’Espanya (4.216) i la migració de l’estranger (57.296).

• La població resident a Catalunya va ser de 7.619.494 persones a 1 de gener de 2019, segons les dades definitives de les Estimacions de població, representant un augment de 75.669 habitants respecte d’un any enrere.

• La migració amb l’estranger és l’únic component que ha contribuït al creixement de la població durant el 2018 (81.443 persones), ja que la resta de components són de signe negatiu: el saldo migratori amb la resta d’Espanya (−2.689 persones) i, per primera vegada des de 1942, el creixement natural (−2.996 persones).

Font: https://www.idescat.cat/ [en línia] [Consulta: 02/01/2020]

Share this:

Important també és destacar les condicions de vida que té la población extranjera a Catalunya , podem fer una ullada al següent enllaç per tal de fer-nos en una idea.

Text actualitzat a partir de l’original de Josep Maria Bofarull.