Roques sedimentàries
Les roques sedimentàries són les formades per l'acumulació de materials o partícules, per precipitacióquímica
o pel creixement d'organismes, en condicions subaèries o subaquàtiques marines o lacustres: els sediments.
Generalment es dipositen en capes horitzontals: els estrats. A mesura que s'enterren, els sediments encara no
consolidats es compacten pel pes dels dipòsits suprajacents i es transformen en roques per cimentació. Aquest
procés s'anomena litificació. La cimentació té lloc per la precipitació dels minerals dissolts en els fluids que ocupen
els intersticis dels sediments, omplint els espais entre les partícules i travant-les. Els sediments contenen sovint
restes d'organismes, que esdevindran fòssils en les roques sedimentàries.
Les roques sedimentàries es classifiquen atenent al procés que les ha originades i a llur composició. Els principals
grups són les roques detrítiques, les carbonàtiques i les evaporítiques.
Les roques detrítiques es formen pel transport, l'acumulació i la cimentació de partícules sòlides derivades de la
disgregació i la meteorització de roques preexistents. Es classifiquen per la mida i la morfologia dels grans; les més
comunes són, de major a menor mida de gra, els conglomerats i les bretxes, els gresos, les limolites i les argil·lites;
les lutites són formades per argiles i llims. Altres criteris de classificació són la composició de les partícules, la textura
o el tipus de ciment.
Les roques formades per creixement d'organismes són majoritàriament carbonàtiques. Cal diferenciar les
bioconstruccions esculloses d'aquelles roques en què el carbonat és en forma de fang, de grans i partícules o conquilles
d'organismes; totes aquestes tenen característiques comunes amb les roques detrítiques i tot sovint hi són associades.
Les roques formades per precipitació química són el resultat de la cristal·lització d'elements químics que es troben dissolts
en l'aigua de la mar o dels llacs. Es classifiquen per llur composició mineralògica. Els grups més rellevants són les evaporites,
les sals i els guixos, i els carbonats. Aquests darrers tenen una classificació pròpia en la qual es dóna preferència a la
composició mineralògica (calcita, dolomita) i sobretot a les textures d'aquestes roques, especialment la mida de gra i el tipus
de components que les formen.
La classificació no és rígida, atès que hi ha nombroses roques o associacions litològiques que són el resultat de la intersecció
de dos o de tots aquests tipus.
Les roques ígnies, o magmàtiques, són les que resulten de la solidificació de material rocós fos, els magmes; aquests es formen
per la fusió de roques a la base de l'escorça terrestre o al mantell i tendeixen a ascendir cap a zones més superficials de l'escorça,
en tenir una densitat menor que les roques on s'encaixen.
La classificació genètica de les roques ígnies és fonamenta en la interpretació de les condicions en què es desenvolupà el procés de
refredament i cristal·lització dels magmes: les que cristal·litzen a l'interior de l'escorça s'anomenen intrusives; si ho fan en cambres
magmàtiques les roques resultants s'anomenen plutòniques i formen els batòlits, mentre que si s'emplacen en conductes tabulars,
formant dics, s'anomenen hipabissals. Quan els magmes assoleixen la superfície de la Terra i es refreden i cristal·litzen en condicions
subaèries o subaquàtiques, les roques que en resulten s'anomenen extrusives o volcàniques.
Les roques ígnies són constituïdes per minerals del grup dels silicats. Les roques plutòniques són formades per cristalls de mides regulars,
generalment identificables a ull nu, és a dir, tenen textura granular; aquesta és indicativa del refredament lent dels magmes, donant
temps als cristalls minerals per a créixer. Les roques volcàniques i les hipabissals solen tenir cristalls relativament grans i aïllats, que es
destaquen en una massa de cristalls de mida molt petita, la matriu; aquesta textura, anomenada porfírica o microgranular, és indicativa
d'un refredament molt més ràpid.
Les classificacions de les roques ígnies es basen en la composició mineralògica, la composició química, el tipus de jaciment i la textura.
Un dels criteris de classificació més senzills és el “grau d'acidesa”, basat en la quantitat de quars (SiO2): de major a menor proporció de
quars es classifiquen com a àcides o intermediàries, i bàsiques o ultrabàsiques quan ja no tenen quars. La classificació mineralògica més
utilitzada és basada en les proporcions de quars, minerals del grup dels feldspats (plagiòclasi i feldspat potàssic) i feldspatoides, i també
el tipus de roca ígnia. Aquesta classificació és molt útil per a les roques plutòniques, ja que els minerals s'hi identifiquen fàcilment a ull nu,
però per a les roques volcàniques, a causa de llur petita mida de gra, són necessàries les anàlisis geoquímiques.
Les roques metamòrfiques es formen com a resultat de la modificació, en estat sòlid, de roques ígnies o sedimentàries preexistents, els
protòlits, en haver estat sotmeses a canvis en les condicions de temperatura i de pressió o a esforços tectònics. Els processos metamòrfics
provoquen en les roques canvis en la mineralogia i en la textura i, en alguns casos, també en la composició química.
Les reaccions metamòrfiques tenen lloc a l'escorça terrestre, i es considera que abasten un interval de temperatures que va des dels 200ºC
fins a la fusió de la roca, que pot oscil·lar entre 650ºC i 1 000ºC. En augmentar la temperatura, bona part dels minerals que constitueixen les
roques deixen de ser estables, i els elements químics es combinen en associacions minerals pròpies de les noves condicions de pressió i
temperatura. Quan s'inicia la fusió, es formen les migmatites, roques mixtes entre les metamòrfiques i les ígnies.
Segons l'extensió que abastin els efectes del metamorfisme i la causa de les variacions en la temperatura i la pressió, els processos metamòrfics
es classifiquen com a regionals o com a locals.
El metamorfisme regional té lloc en marges de placa convergents, on hi ha una elevada pressió tectònica; és un procés que afecta franges
rocoses molt àmplies. La mida dels cristalls minerals es fa més gran a mesura que augmenta la temperatura i es formen diferents associacions
minerals en funció del quimisme de la roca original; com a conseqüència de les pressions dirigides, els nous minerals creixen amb una orientació
preferent i les roques adquireixen una estructura foliada característica.
Per a cada tipus de roca original es poden reconèixer zones que presenten una associació mineralògica específica, i diferent de les zones adjacents.
Aquesta característica permet d'establir zones metamòrfiques, que es diferencien per l'aparició o la desaparició d'un determinat mineral identificable
sobre el terreny. Les més utilitzades són les que deriven de pelites.
El metamorfisme local, o de contacte, és produeix com a resultat de l'augment de temperatura en les roques encaixants d'un cos intrusiu, un batòlit;
la calor alliberada pel magma provoca la recristal·lització de les roques, que esdevenen massives i dures. La mineralogia varia en funció de la litologia de
la roca encaixant i de la distància al cos intrusiu.
La classificació de les roques metamòrfiques es fonamenta en les associacions minerals que les caracteritzen i en les noves textures de les roques.
Aquestes depenen de la litologia de la roca original, de les condicions de pressió i temperatura assolides i del temps durant el qual han actuat els processos
metamòrfics. En ser el resultat de la superposició d'un conjunt de processos a roques preexistents, la variabilitat és molt gran. La majoria de roques
metamòrfiques tenen noms propis, però quan hom es vol referir a elles fent esment de la roca original s'utilitza el prefix meta- seguit del nom dels protòlits.
A tall d'exemple, les roques afectades per metamorfisme regional que provenen de pelites, són les pissarres, fil·lites, esquists i gneissos; les cornianes són
metapelites formades per metamorfisme de contacte; els marbres deriven de calcàries afectades per metamorfisme regional o local; les metabasites deriven
de roques ígnies bàsiques, alguns gneissos deriven de roques granítiques, etc.
Text i fotografies de l'IGC