Geografia 2n de Batxillerat INS Baix Penedès: Immigració a la UE.

Immigració a la UE.

El 2017 la població d’origen estranger (nascuda a l’estranger) i residint a la UE era de 57.273.9321 persones, l’11% del total de la població.

Font: Distribució de la població estrangera i autòctona en els països de la UE. 2018. Universidad del País Vasco. http://www.ikuspegi.eus/ [en línia][Consulta: 21/01/2020]

Amb dades 2017, en termes absoluts el nombre més gran d’estrangers no comunitaris vivint a països de la UE corresponia a Alemanya (7 milions de persones), Itàlia (4 milions), França (6 milions), i Regne Unit (5.600.000) i Espanya amb 4 milions (observeu que estem parlant de ciutadans que tenen nacionalitats fora de la UE).

Font: Distribució de la població estrangera i autòctona en els països de la UE. 2018. Universidad del País Vasco. http://www.ikuspegi.eus/ [en línia][Consulta: 21/01/2020]

Per país de procedència predominen els nascuts a l’Europa Oriental, Turquia, el Magreb i Amèrica del Sud (dos terços de la població total immigrant), seguits per Romania, Polònia i Bulgària (un terç).

Font: Distribució de la població estrangera i autòctona en els països de la UE. 2018. Universidad del País Vasco. http://www.ikuspegi.eus/ [en línia] [Consulta: 19/12/2019]

Tres són els àmbits en la distribució territorial dels immigrants:

Països molt desenvolupats: Alemanya, Regne Unit i França. Tot i que en el període 2005-10 els països receptors en valors absoluts van ser: Espanya ( 1,8 milions), Itàlia (1,4 milions), seguits en menor mesura per Regne Unit, Irlanda i França.
Països amb afinitat cultural: Amèrica Llatina cap Espanya; Magreb cap França; Índia i Pakistan cap Regne Unit.
Grans centres urbans: Londres i París amb un milió de població immigrant, Amsterdam, Brussel·les i Frankfurt amb una quarta part de la seva població nascuda fora de la UE.