Helena Maleno Activista i d'altres ONG i documental molt recomanable del Tarajal

Enllaç a l'entrevista feta al FAQS de TV3 10/02/2018

 Enllaç a l'entrevista apareguda

Els vint dies d’agonia de l’‘Open Arms’

Immigració a la UE.

 Immigració a la UE.

 

El 2017 la població d’origen estranger (nascuda a l’estranger) i residint a la UE era de 57.273.9321 persones, l’11% del total de la població.

Font: Distribució de la població estrangera i autòctona en els països de la UE. 2018. Universidad del País Vasco. http://www.ikuspegi.eus/ [en línia][Consulta: 21/01/2020]

Conflictes a l'Àfrica i migracions a la Mediterrània

 Migracions al mediterrani del s. XXI. Algunes dades per a reflexionar.

 

 

 

 

 

Processos migratoris a Catalunya

 Processos migratoris a Catalunya 

 

Les onades migratòries a Catalunya han estat i són tan importants que si fem una anàlisi sobre les dades de la població catalana, trobem que la població no nascuda al país  era el 2018 de 2.682.077 el 35,29% (s’inclouen els nascuts a altres indrets d’Espanya i a l’estranger). D’aquests 1.380.720 havien nascut en un país estranger, és a dir el 18,16%, sobre una població total de 7.600.065. (Font: IDESCAT. 2018).

D’aquesta dada es desprèn que l’augment de població al nostre país és el resultat de la immigració (fins al 1930 la natalitat catalana es va reduir dràsticament).

Població a Catalunya 1900-1930. Font: Demografia. Sapien.cat. [en línia]. [Consulta: 22/12/2014]

Processos migratoris a Espanya.

 Processos migratoris a Espanya. 

 

Espanya ha estat històricament un país d’emigrants, adoptant en els darrers anys (finals del segle XX fins avui mateix) el paper d’un país receptor d’immigrants. Al llarg d’aquest procés el país s’ha desenvolupat i ha crescut, vinculant aquest creixement a la mobilitat de la població, no tan sols com a conseqüència del saldo migratori positiu o negatiu, sinó també a l’entrada de divises (entrada de diners que els treballadors emigrats envien a les seves famílies) i al consum que els immigrants fan com a conseqüència de  la seva estada al nostre país.

Classifiquem el procés migratori espanyol de la següent manera:

La Catalunya Buida

 

SOS de la Catalunya buida per garantir el relleu generacional

Habitatge, connexions i mobilitat, els principals reptes de les comarques rurals, que han acusat manca de determinació política

La manca d'habitatge i de serveis són alguns dels problemes a les zones rurals. 

ESPANYA BUIDADA

 

Les reivindicacions de l'Espanya buidada i oblidada

L'Espanya oblidada i buidada és l’esperit de protesta i de fer evident el greuge en algunes regions de l’Estat Espanyol.

Ho fa forçada davant l'oblit institucional i polític d'una Espanya que porta molt de temps a dues velocitats en diferents aspectes. Les dues velocitats de l'Espanya urbana puixant, amb ciutats com Madrid, Barcelona, ​​València, Saragossa, Màlaga o Bilbao enfront d'una Espanya rural i provincial, despullada de població i recursos, en una permanent malaltia i oblit.

Però també les dues velocitats de l'Espanya centralitzadora, amb Madrid al capdavant, com centrifugadora de recursos i riquesa, i l'Espanya de el nacionalisme perifèric, sempre desagreujada i demandant recursos enfront de l'Espanya de les províncies que callen i pateixen en aquesta "baralla "devastadora que és l'única que sembla ocupar a tots els governs.

El que hi ha al mig d'aquesta tensió és camp. Un "camp" que es passa a tota velocitat en un AVE que no té temps a aturar-se.

Dinàmica de la Població Catalana

 

Dinàmica de la població catalana [Actualitzat a 14/2/2021]

Estructura Població espanyola

 

Estructura de la població espanyola, ( actualitzat a 14/2/21). 

 

Neomalthusianisme Vs Poblacionistes

Neomalthusianisme Vs Poblacionistes

 

A mitjans del s. XX, quan la problemàtica del creixement demogràfic i les conseqüències

del desenvolupament descontrolat de les societats industrialitzades van començar a tenir

importància en el debat científic i intel·lectual, el neomalthusianisme, basat en l’adaptació

dels principis de Malthus per part dels naturalistes i ecologistes, va propugnar mesures

econòmiques polítiques i ideològiques per controlar la demografia i el creixement industrial.

Població mundial

 

Dinàmica de la població mundial.

A meitats del segle XX es va produir el creixement demogràfic més gran de la història. El 1950 al món hi havia uns 2.500 milions de persones, el 2019 s’ha arribat als

7 845 972 625

habitants (Vegeu comptador en temps real).  La previsió que fa l’ONU per finals de segle és de més d’11 mil milions d’habitants (veure gràfic).

Demografia

Dinàmica de la població. Transició demogràfica.

La població d’un indret determinat varia en funció de factors socials, econòmics i

polítics. Aquests factors varien al llarg del temps, en aquest sentit la demografiaestudia la població, la seva dinàmica, composició, distribució i tendències.

Així doncs en l’estudi de la dinàmica de la població hi intervenen una sèrie de

factors que és necessari calcular per taxes.

Vegem-ne les més comunes:

Taxa de natalitat (TN):  Nombre de naixements en un any ⁄ Població total × 1000

Taxa de mortalitat (TM): Nombre de defuncions en un any ⁄ Població total × 1000

Taxa de mortalitat infantil (TMI): infants morts menors d’un any ⁄ Total de naixements × 1000

Taxa de fecunditat (TF): infants nascuts en un any ⁄ dones entre 15 i 49 anys × 1000

Taxa de creixement natural o vegetatiu (TCN): Taxa de Natalitat – Taxa de Mortalitat

Un altre factor que trobemen els estudisdemogràfics és l‘esperança de vida, és a dir la durada mitjana en el moment de néixer de la vida d’una persona.

Tanmateix destaquem el concepte d‘esperança de vida amb bona salut.