Enllaç a l'entrevista feta al FAQS de TV3 10/02/2018
Enllaç a l'entrevista apareguda
Acompanyament a l'estudi de geografia de segon de Batxillerat curs 20/21
Immigració a la UE.
El 2017 la població d’origen estranger (nascuda a l’estranger) i residint a la UE era de 57.273.9321 persones, l’11% del total de la població.
Font: Distribució de la població estrangera i autòctona en els països de la UE. 2018. Universidad del País Vasco. http://www.ikuspegi.eus/ [en línia][Consulta: 21/01/2020]
Migracions al mediterrani del s. XXI. Algunes dades per a reflexionar.
Processos migratoris a Catalunya
Les onades migratòries a Catalunya han estat i són tan importants que si fem una anàlisi sobre les dades de la població catalana, trobem que la població no nascuda al país era el 2018 de 2.682.077 el 35,29% (s’inclouen els nascuts a altres indrets d’Espanya i a l’estranger). D’aquests 1.380.720 havien nascut en un país estranger, és a dir el 18,16%, sobre una població total de 7.600.065. (Font: IDESCAT. 2018).
D’aquesta dada es desprèn que l’augment de població al nostre país és el resultat de la immigració (fins al 1930 la natalitat catalana es va reduir dràsticament).
Població a Catalunya 1900-1930. Font: Demografia. Sapien.cat. [en línia]. [Consulta: 22/12/2014]
Processos migratoris a Espanya.
Espanya ha estat històricament un país d’emigrants, adoptant en els darrers anys (finals del segle XX fins avui mateix) el paper d’un país receptor d’immigrants. Al llarg d’aquest procés el país s’ha desenvolupat i ha crescut, vinculant aquest creixement a la mobilitat de la població, no tan sols com a conseqüència del saldo migratori positiu o negatiu, sinó també a l’entrada de divises (entrada de diners que els treballadors emigrats envien a les seves famílies) i al consum que els immigrants fan com a conseqüència de la seva estada al nostre país.
Classifiquem el procés migratori espanyol de la següent manera:
Habitatge, connexions i mobilitat, els principals reptes de les comarques rurals, que han acusat manca de determinació política
La manca d'habitatge i de serveis són alguns dels problemes a les zones rurals.
L'Espanya oblidada i buidada és l’esperit de protesta i de fer evident el greuge en algunes regions de l’Estat Espanyol.
Ho fa forçada davant l'oblit institucional i polític d'una Espanya que porta molt de temps a dues velocitats en diferents aspectes. Les dues velocitats de l'Espanya urbana puixant, amb ciutats com Madrid, Barcelona, València, Saragossa, Màlaga o Bilbao enfront d'una Espanya rural i provincial, despullada de població i recursos, en una permanent malaltia i oblit.
Però també les dues velocitats de l'Espanya centralitzadora, amb Madrid al capdavant, com centrifugadora de recursos i riquesa, i l'Espanya de el nacionalisme perifèric, sempre desagreujada i demandant recursos enfront de l'Espanya de les províncies que callen i pateixen en aquesta "baralla "devastadora que és l'única que sembla ocupar a tots els governs.
El que hi ha al mig d'aquesta tensió és camp. Un "camp" que es passa a tota velocitat en un AVE que no té temps a aturar-se.