Península Ibèrica:
Catalunya:
Acompanyament a l'estudi de geografia de segon de Batxillerat curs 20/21
Roques sedimentàries
Integració Ramadera
Un contracte d'integració ramadera és un sistema de gestió de les explotacions ramaderes destinat a obtenir productes pecuaris en col·laboració formalitzada mitjançant un contracte entre dues parts:
Des del punt de vista del règim de tinença del bestiar, la propietat del bestiar és de l'integrador, que la cedeix en dipòsit a l'integrat mentre dura el contracte. Això diferencia el sistema d'integració de la ramaderia independent. Un productor independent és propietari dels animals i de les instal·lacions i, normalment, gestiona ell mateix la compra de pinso i altres subministraments necessaris per a la producció, així com la comercialització dels productes obtinguts. En canvi, el productor integrat aporta les instal·lacions (edificis, materials) i assumeix les despeses associades a aquestes instal·lacions (energia, aigua, reparacions, etc.) i la mà d'obra (familiar o assalariada), es fa càrrec de la gestió dels residus generats (purins, cadàvers, etc.), però en aquest cas és l'integrador el que facilita els factors de producció (animals, aliments, medicaments, etc.).
Els contractes d'integració són més habituals els sectors ramaders més intensius i industrialitzats, com el sector porcí o el de l'aviram, i sobretot en la fase d'engreix. Els contractes solen ser per cicle d'engreix o anuals. Des d'un punt de vista econòmic, suposa una integració vertical en el sector de la producció de carn.
La Unió Europea considerada globalment és la primera potència econòmica del món. Tot i que la principal característica de la seva economia és la terciarització, la indústria hi juga encara un paper molt important, mentre que les activitats primàries han patit una gran davallada.
Abans de començar a parlar del sector primari, cal fer algunes consideracions generals sobre l’economia catalana (dades macroeconòmiques):
Els paisatges agraris integren el marc físic, l’activitat humana i l’organització social, per tant ens donen una idea geoecològica del territori força completa. Quan parlem de paisatge entenem la fesomia o l’aspecte del territori, resultat de la interacció entre els elements del medi físic i l’acció humana.
Quan un paisatge perd la diversitat i les seves característiques específiques, és a dir quan s’uniformitza, ens trobem davant la seva banalització, un procés a través del qual es perd la seva originalitat o interès natural, cultural o simbòlic. (Veure banalització del paisatge).