Els recursos naturals.
Els recursos naturals són aquells elements presents en el medi natural que permeten cobrir les necessitats (biològiques i socials) de les societats humanes i que l’home pot utilitzar i aprofitar.
Aquests recursos naturals representen, a més a més, fonts de riquesa per a l’explotació econòmica. Per exemple, els minerals, el sòl, els animals i les plantes constitueixen recursos naturals que l’home pot utilitzar directament com a fonts per aquesta explotació. De la mateixa manera, els combustibles, el vent i l’aigua poden ser utilitzats com a recursos naturals per a la producció d’energia. Però la millor utilització d’un recurs natural depèn del coneixement que l’home en tingui i de les lleis que ordenen la seva conservació.
Elaboració Josep Maria Bofarull
La conservació del medi ambient s’ha de considerar com un sistema de mesures socials, socioeconòmiques i tecno-productives dirigides a la utilització racional dels recursos naturals, la conservació dels complexos naturals típics, escassos o en vies d’extinció, així com la defensa del medi davant la contaminació i la degradació.
Les comunitats primitives no van exercir un gran impacte sobre els recursos naturals que explotaven, però quan es van formar les primeres concentracions de població, el medi ambient va començar a patir les primeres depredacions d’importància.
A l’època feudal va augmentar el nombre d’àrees de conreu, es va incrementar l’explotació dels boscos, i es van desenvolupar la ramaderia, la pesca i altres activitats humanes. Malgrat tot, van ser la revolució industrial i el sorgiment del capitalisme els factors que d’una manera més directa i contundent van començar a incidir en el deteriorament del medi ambient, com a conseqüència de l’acceleració dels processos de contaminació del sòl. Elements com el desenvolupament industrial, l’explotació desmesurada dels recursos naturals i el creixement demogràfic, en són bons indicadors. És per això que l’home es veu obligat a aplicar mesures urgents per a protegir els recursos naturals i garantir al mateix temps la seva pròpia supervivència.
Els recursos naturals són de tres tipus: renovables, no renovables i potencialment renovables. La diferència entre els uns i els altres ve determinada per la possibilitat que tenen els renovables de ser utilitzats un cop i un altre, sempre que l’home tingui cura de la seva regeneració.
Les plantes, els animals, l’aigua, el sòl, entre altres, constitueixen recursos potencialment renovables sempre que existeixi una preocupació real per explotar-los de tal manera que es permeti la seva regeneració natural o induïda per l’home en un temps prudencial.
Recursos renovables: aquells que tenen una renovació natural igual o superior a la taxa d’explotació.
Perennes: sol, vent, energia hidràulica.
Recursos Potencialment renovables: poden ser finits si no se’n fa un ús responsable o controlat i se supera la seva capacitat de càrrega o de regeneració.
Recursos No renovables: es regeneren a una velocitat molt lenta, de manera que a escala pràctica els considerem finits,
Combustibles fòssils: carbó, petroli, gas natural.
Combustibles nuclears (urani)
Minerals no energètics [aquells minerals que no són aptes per produir energia, en contraposició a aquells que sí que ho són] (metàl·lics – ferro, alumini, coure…- no metàl·lics -grava, sorra, fosfats, potassi-). ( minerals metàl·lics, minerals no metàl·lics, roques industrials).
Tanmateix cal diferenciar aquells que són reciclables o recuperables, com les roques i alguns metalls, d’aquells que es consumeixen de manera definitiva com els combustibles fòssils.
Els recursos naturals poden ser Energètics, és a dir per a ser la font primària ( com per exemple el carbó ) que ens permetrà generar l’energia necessària per a qualsevol activitat humana, o seran l’element necessari per a produir, consumir o combinar per elaborar un producte de consum o servei. ( la llana ).
Text modificat a partir de l’original de Josep Maria Bofarull
