Recursos energètics
Els recursos naturals energètics, són aquells béns que la humanitat pot obtenir de la terra, per a generar l’energia necessària per a satisfer les seves necessitats.
La seva classificació es basa en criteris de:
Disponibilitat en el temps
Taxa de regeneració (podríem parlar de capacitat de càrrega)
Ritme de consum
Segons aquestes premisses, diferenciem entre recursos energètics renovables, no renovables i potencialment renovables:
Aprofitament màxim que es pot fer d’un determinat recurs natural per garantir-ne la renovació futura.
Els biòlegs parlen de la capacitat de càrrega com del nombre màxim de membres d’una espècie que un hàbitat pot suportar indefinidament.
La capacitat de càrrega és el concepte clau que fonamenta i explica la necessitat de fer un ús sostenible dels recursos naturals. L’home juntament amb 1,7 milions d’espècies d’animals i plantes, no pot evitar, per molt evolucionat que estigui, tenir en compte les lleis de la natura, i per tant, si vol perpetuar-se indefinidament, ha de consumir els recursos naturals a una velocitat inferior a la seva capacitat de reposició. (Xercavins, Josep i Carrera, Enric. Sostenibilitat, globalització i medi ambient. Càtedra UNESCO de la UPC
.
Recursos renovables: aquells que tenen una renovació natural igual o superior a la taxa d’explotació.
Perennes: sol, vent, energia hidràulica.
Recursos Potencialment renovables: poden ser finits si no se’n fa un ús responsable o controlat i se supera la seva capacitat de càrrega o de regeneració.
Recursos No renovables: es regeneren a una velocitat molt lenta, de manera que a escala pràctica els considerem finits,
Combustibles fòssils: carbó, petroli, gas natural.
Combustibles nuclears (urani)
Minerals no energètics: aquells minerals que no són aptes per produir energia, en contraposició a aquells que sí que ho són] (metàl·lics – ferro, alumini, coure…- no metàl·lics -grava, sorra, fosfats, potassi-). (Vegeu definicions: minerals metàl·lics, minerals no metàl·lics, roques industrials).
Tanmateix cal diferenciar aquells que són reciclables o recuperables, com les roques i alguns metalls, d’aquells que es consumeixen de manera definitiva com els combustibles fòssils.
És indubtable que en els darrers 200 anys s’ha produït un canvi gegantí en les nostres formes de vida. Aquest canvi ha estat vinculat a la disponibilitat de recursos energètics i és el factor més important pel desenvolupament tecnològic dels pobles.
Els recursos energètics són fonamentals per cobrir les necessitats humanes (escalfar-nos, treballar, moure’ns, il·luminar-nos …).
Tots coneixem la classificació de les fonts d’energia en no renovables (petroli, carbó, gas natural), procedents dels combustibles fòssils i l’urani i les renovables (aigua, sol, vent, biomassa). Utilitzant aquestes fonts d’energia obtenim energia, i per tant en funció que n’utilitzem unes o altres obtindrem energies renovables o no renovables.
Energia primària
Una font d'energia primària és tota forma d'energia disponible a la natura abans de ser convertida o transformada. Consisteix en l'energia continguda en els combustibles crus i altres formes d'energia que constitueixen una entrada a el sistema. Si no és utilitzable directament, ha de ser transformada en una font d'energia secundària. En la indústria energètica es distingeixen diferents etapes: la producció d'energia primària, el seu emmagatzematge i transport en forma d'energia secundària i el seu consum com a energia final.
Es considera energia primària els recursos naturals disponibles en forma directa (com l'energia hidràulica, eòlica i solar) o indirecta (després de travessar per un procés miner, com ara el petroli, gas natural, carbó mineral, etc.) per al seu ús energètic sense necessitat de sotmetre'ls a un procés de transformació.
Consum energia primària món 2015. Font: https://elpais.com [en línia] [Consulta: 29/08/2018]
Cada cop resulta més evident que el model energètic basat en combustibles fòssils, que ha permès els dos darrers segles el desenvolupament industrial no dóna per a més. Ni és generalitzable a tot el planeta, ni és sostenible. Aquesta afirmació descansa en dues constatacions evidents: primera els tradicionals recursos naturals (petroli i gas natural) s’estan acabant i segona les emissions de CO2 a l’atmosfera són insostenibles.
Actualment, la dependència mundial dels combustibles fòssils és molt elevada: van representar més del 80% de la demanda mundial d’energia el 2019. Es calcula que el ritme actual de consum d’aquests combustibles provocaria un exhauriment de les reserves provades del petroli en 40 anys, del gas natural en 65, i del carbó en 200-230 anys.
![Oferta Total de Energía Primaria por recurso 1993, 2011 y 2020 Font: https://www.worldenergy.org [Consulta: 17/10/2016]](https://lh5.googleusercontent.com/yCi1r7Scu7radtS_i_4lZRi22Mja5SlZfpBD1WeKFC_2T860XUCwj9vaZnyONUNKkLOC260Dh1gslxHgTKddFOSJlHu477VkXCVBb5J6aEegnsSuWtfOoodOrZUxgBBTEfzaZxQ)
Oferta Total de Energia Primària mundial per recurs 1993, 2011 y 2020 Font: https://www.worldenergy.org
Demanda d’energia mundial i creixement. Font: https://www.energiaadebate.com/[en línia]
En relació al balanç entre renovables i no renovables des d’una perspectiva de sostenibilitat, el model energètic actual és clarament no sostenible, ja que, el consum d’energies no renovables és molt més gran que el de renovables. El consum de renovables representava el 2016 només el 13,7% del total, el 2019 van representar el 10.8% (consum energies primàries renovables). A més a més, entre les energies primàries consumides només l’energia nuclear no produeix CO2. La majoria de renovables, com la hidroelèctrica, l’eòlica i la fotovoltaica, tampoc generen CO2 i no contribueixen a l’efecte hivernacle.
Text modificat a partir de l’original de Josep Maria Bofarull
