El Sector energètic a Espanya i Catalunya

 El sector energètic a l’estat Espanyol  i Catalunya

Espanya i Catalunya mostren una gran dependència de les importacions d’energia. Espanya no és un país ric en fonts energètiques, i per tant no és autosuficient pel que fa a les seves necessitats d’energia. Només un 26,9% i un 24,6% de l’energia consumida és produïda a Espanya i a Catalunya, respectivament. S’han d’importar recursos com el petroli, el gas natural o els combustibles radioactius procedents d’altres països. El 83% de l’energia va venir de l’exterior el 2017 a Espanya .

Les conseqüències d’aquesta dependència exterior dificulten el control del preu de l’energia, fet que afecta negativament la inflació i l’economia en general.

Veiem com es concreta aquest panorama en l’àmbit de les emissions i de model energètic:

Emissions per sectors econòmics i combustibles. Espanya. 2015. Font: Una transición inteligente hacia un modelo energético sostenible para España en 2050: la eficiencia energética y la electrificación. Monitor Deloitte. 2018. [en línia] [Consulta: 30/08/2018]

Dades en %; MteqCO₂

En el gràfic anterior podeu comprovar com el sistema energètic espanyol requereix un canvi de model. El 2015 es van emetre 336 MtecqCO₂, de les quals el 76% eren d’origen energètic i la resta, el 24% procedien de l’agricultura i fonamentalment de la ramaderia. Per sectors el transport en va ser el de major volum d’emissions, seguit de la generació elèctrica i la indústria.

Consum d’energia final. Espanya. 2015. Font: Una transición inteligente hacia un modelo
energético sostenible para España en 2050:
la eficiencia energética y la electrificación. Monitor Deloitte. 2018. [en línia] [Consulta: 30/08/2018]

En aquest darrer gràfic, les dades expressades en % de Mtep, ens indiquen, com el consum final d’energia (80 Mteq) va estar dominat per l’ús del petroli (50%) com a font bàsica d’on obtenir l’energia, sent el transport el que en va realitzar el consum més gran un 42%, utilitzant en un 95% productes derivats del petroli.

La conclusió final és evident, el sector energètic espanyol, i català, es nodreix fonamentalment d’un model basat en els combustibles fòssils:

• El petroli i els seus derivats sumen el 50% del total d’energia consumida a tots els sectors.

• El 42% de l’energia consumida correspon al transport.

• El 95% de la mobilitat es basa en productes petrolífers.

• El 49% de les emissions de CO₂ estan produïdes pel transport, la ramaderia i l’agricultura.

El cas espanyol no n’és una excepció, el mateix panorama el trobem a la major part dels països desenvolupats. Per tant, i malgrat el fort recolzament internacional que van rebre els compromisos de París (desembre 2015), els compromisos de descarbonització adquirits pels diferents països no permetran contenir l’augment de temperatura global per sota del 2ºC, respecte a l’època preindustrial, ni arribar a neutralitzar les emissions el 2050 i el 2100.

Veure mix elèctric Espanya 2018.

ESPANYA:

Font: http://www.endesaeduca.com/

Font: La energía en España 2016. Ministerio de Energia y Turismo.  

Font: Geografia Batxillerat. Vicens Vives. 2016

L’augment de consum d’energia primària és el resultat del procés d’industrialització, la mecanització del camp, el desenvolupament de les comunicacions i dels serveis, i en general del creixement de la riquesa del país i del benestar. Donat que la capacitat de producció energètica espanyola és molt baixa la importació de recursos energètics és molt alta.

 

Consum energia primària Espanya 2016. Font: https://www.bp.com/ 

Font: La energía en España 2015. http://www.minetad.gob.es [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

Les causes de la baixa producció d’energia primària a Espanya són el resultat de diferents factors, però fonamentalment de la manca de recursos energètics:

• Carbó i petroli:

Les mines de carbó (vegeu enllaç a: Les mines de carbó a Espanya): la seva extracció es fa segons dos mètodes, a cel obert, o subterràniament, en profunditat, en forma de mines i galeries que arriben fins a la veta del carbó. Malgrat que moltes mines han tancat per manca de rendibilitat, segueix sent important la seva extracció per usos industrials als forns, etc.

Consum energia primària España. 2016. Font: La energía en España 2016. Ministerio de Energia y Turismo. [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

Cal tenir en compte que el carbó és un dels principals productors d’energia primària, juntament amb el petroli, i és emprat en moltes centrals tèrmiques per produir energia elèctrica. Per altra banda els pous de petroli a Espanya són escassos.

El gran poder contaminant del carbó i del petroli també és un fre a la seva explotació. El petroli continua tenint un paper principal en el consum d’energia (aporta aproximadament un 52% de l’energia primària consumida a Espanya). Les centrals tèrmiques de fuel i de cicle combinat funcionen amb substàncies derivades del petroli (fuel). L’energia obtinguda del petroli té un paper encara molt important en el model energètic actual, malgrat l’avenç en el desenvolupament de les energies renovables en els darrers anys. (Vegeu l’article: Les mines de carbó, una activithttps://elpais.com/sociedad/2020-06-28/espana-desconecta-siete-termicas-y-arranca-el-proceso-para-enterrar-el-carbon.htmlat condemnada. 

Així i tot el 2015, el carbó va significar el 20,3% del total de la generació d’energia elèctrica. (Font: REE. La demanda de energía eléctrica crece un 1,9% en el 2015). 

Dades 2015. Font: El sistema eléctrico español. Avance 2015. REE. 

Font: Informe del sector eléctrico español. 2017. Consejo económico y social España. [en línia] [Consulta: 16/07/2018]

• L’energia nuclear presenta el valor més alt però la seva producció està estancada fa anys. Aquest estancament és el resultat de la moratòria en la construcció de centrals nuclears que està vigent a Espanya a causa de  la controvèrsia política i social sobre els avantatges i els inconvenients d’aquest tipus d’energia (ja vistos anteriorment). Espanya disposa  dels recursos minerals (urani), però cal enriquir-lo i per tant s’envia el mineral a fora, principalment a França.

Mapa centrals nuclears España. Font: https://energia.gob.es [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

A Espanya hi ha en funcionament 5 centrals nuclears, totes a  la península, 2 de les quals disposen de dos reactors nuclears cadascuna (Almaraz i Ascó), amb el que sumem 7 reactors d’aigua lleugera, amb una potència instal·lada de 7.398,77 MW (megawatts).

El 2018 la generació d’energia nuclear va significar el 2,4% de la demanda d’energia elèctrica. (Font: REE. La demanda de energía eléctrica peninsular crece un 0,6% en el 2018).

En teoria si es mantenen els terminis de funcionament actuals de centrals nuclears (40 anys com a molt), Almaraz I i Almaraz II (Cáceres) haurien de tancar el juny de 2020, compleixen els 40 ays el 2021 i el 2023 respectivament.

• Gas natural: la seva presència a Espanya ha anat augmentant els darrers anys, com a resultat de les enormes dificultats d’altres sectors energètics (sector hidràulic que veu la seva producció elèctrica condicionada per les persistents sequeres; sector nuclear, que ha vist aturada la seva expansió davant la forta pressió social; un desenvolupament molt lent de les energies renovables).

Espanya disposa de poques reserves de gas natural (Osca, Biscaia i Cadis), per la qual cosa importa bona part d’aquest recurs d’Algèria (gasoducte).

• Les energies renovables ofereixen bones perspectives però la seva posta en funcionament a gran escala és encara recent.  (Vegeu La legislació espanyola i les energies renovables).

Els darrers plans energètics nacionals (PEN), han tingut com a objectius:

• L’augment de la producció de les energies tradicionals (carbó, hidràulica).

• Reduir el consum de petroli

• Diversificar les fonts de proveïment, amb un augment en la participació del gas natural i una major generació de les energies renovables, tot plegat amb polítiques de major eficiència i estalvi energètic.

A Espanya s’ha produït un augment en la producció i consum d’energies renovables. Aquest fet és el resultat de:

• La crisi del petroli de 1973.

• Les posteriors fluctuacions en el preu del cru

• El fenomen del canvi climàtic vinculat a la utilització de combustibles fòssils.

Com ja hem vist una font d’energia primària és aquella que està disponible a la natura abans de ser convertida o transformada. Aquesta energia ha de ser modificada en una font d’energia secundària per a poder ser utilitzada.  La forma més comuna de consum d’energia és l’electricitat.

Font: Las energías renovables
en el sistema eléctrico español. 2018. REE. [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

• Cicle combinat: tèrmiques d’origen fòssil. Utilitza gas natural [turbina de gas i turbina de vapor]

• Cogeneració: es produeix energia elèctrica i tèrmica simultàniament.

• Turbinació de bombeig: hidroelèctrica amb dos embassaments.

Per altra banda, la localització geogràfica del consum d’energia a Espanya reflecteix el nivell de benestar de la població, la intensitat de l’activitat econòmica i el tipus d’empreses i sectors que predominen en cada territori. A mesura que la població augmenta i millora el seu nivell de vida, li permet tenir accés a major nombre de béns i serveis i augmenta el seu consum elèctric. També reflecteix la distribució d’activitats econòmiques, com la indústria, gran consumidora d’energia, i el turisme. En canvi, el consum disminueix en províncies poc industrialitzades, amb població menys nombrosa i amb menor capacitat de consum.

Des del punt de vista de producció i consum, no existeix una clara correlació. L’energia elèctrica es transporta des de les centrals productores (hidroelèctriques, tèrmiques, nuclears, parcs eòlics, etc.) fins als punts de consum. La interconnexió de tota la xarxa elèctrica espanyola ha permès que el consum ja no depengui només del lloc on es produeix aquesta electricitat. Per tant no hi ha una correlació absoluta entre les zones de més producció i les zones de més consum.

Veure en temps real la generació d’energia a Espanya: Demanda d’energia elèctrica en temps real, estructura de generació i emissions de CO2

Font: Las energías renovables
en el sistema eléctrico español. 2018. REE. [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

Les fonts d’energia renovables a Espanya van significar el 2018 el 38,4% del total d’energia generada (2015 37,4% i el 2016 del 39%). La seva expansió es produeix a partir de la crisi del petroli (1973) i l’intent d’autoproveïment, de manera que es van anar introduint en el  mercat de consum energètic, tot i que amb una participació més que discreta.

Generació d’energia renovable Europa. Font: Las energías renovables
en el sistema eléctrico español. 2018. REE. [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

Font: Las renovables en els sistema elèctrico español, 2016. REE. http://www.ree.es/ [en línia] [Consulta: 18/10/2017]

Les més representatives són:

Energia hidràulica (hidroelèctrica): com ja hem dit aquesta font d’energia aprofita la força de l’aigua per al funcionament de les centrals hidroelèctriques, les quals donen una energia neta, que no contamina i és renovable. Aquest tipus d’energia a Espanya és força important gràcies a l’existència de nombrosos rius espanyols amb fort desnivell, solament superat per països molt extensos (Canadà, USA, Rússia) i aquells amb grans cabals fluvials com Suècia o Noruega. El 2018 va contribuir en un 13,1% al total de la producció elèctrica espanyola.

Recordem però que malgrat els avantatges, les centrals hidroelèctriques tenen un cost inicial molt elevat (cost econòmic i cost social), i el seu aprofitament està sent qüestionat per l’augment de la demanda agrícola i urbana del recurs hídric (l’aprofitament es realitza a l’hivern, època de major demanda elèctrica i provoca esgotament de les reserves de l’estiu).

Energia solar: potenciada gràcies a una climatologia privilegiada (70% del territori té més de 2.500 hores de sol anuals de sol). Tot i això, hi ha poques instal·lacions solars a Espanya (Almeria – Tabernas-, Huelva i Tenerife). El 2013 aquesta energia renovable representava el 15% del total de potència instal·lada d’energies renovables, un 3,1% del total d’energia produïda a Espanya. El 2018 va representar el 3% del total d’energia generada.

Mapa de potència eòlica en MGW.
Font: http://sesiondecontrol.com/
[Consulta: 30/06/2016]

Energia eòlica: és la principal font de renovables del país amb un 19% de la potència total instal·lada (2018). Espanya és un país muntanyós amb vents de gran intensitat, per tant el potencial energètic eòlic és molt important. Principals instal·lacions: Castella-La Manxa, Galícia, Castella i Lleó, Aragó i Andalusia (Tarifa -Cadis -). El percentatge d’energia elèctrica produïda en els parcs eòlics respecte al total ha anat en augment els darrers anys: el 2005 estava al voltant del 7%, el 2010 ja assolia el 17% i un 19,1% el 2015, 18,4% de la producció total el 2016.

El 2018 l’energia eòlica va cobrir el 19% de la demanda d’energia elèctrica.

Accés als mapes eòlics d’Espanya.

Tot i que l’energia eòlica és una font d’energia renovable i neta, cal tenir en compte els inconvenients que presenten els parcs eòlics, relacionats amb els impactes visuals i paisatgístics que provoquen. També en el seu efecte sobre els ocells quan interfereixen amb les rutes de desplaçament d’aquests.

Energia de biomassa: s’obté per combustió o fermentació de matèria orgànica (poda dels boscos, activitat agrícola, forestal, alimentària o ramadera). La seva aportació el 2014 va ser d’1,3%.

Energia geotèrmica: l’arxipèlag canari és el més ben situat per tal d’obtenir aquest tipus d’energia. Jaciments geotèrmics de baixa temperatura permeten proporcionar calefacció i aigua calenta a balnearis (la Rioja, Navarra, Tarragona), ús domèstic (Ourense, Lleida), calefacció d’hivernacles (Tarragona, Múrcia, Granada). Veure: L’Atles de Geotèrmia de Catalunya.

Principals grups generadors d’energia Espanya (2012). És a dir, parlem de productors d’energia i la seva quota de producció.

• Endesa: 25%

• Iberdrola: 19%

• Gas Natural Fenosa: 13%

• EdP-Hidrocantábrico: 6%

• E.On-Viesgo: 4%.

• El  33% restant es troba en mans d’altres corporacions.

Principals grups generadors d’energia Espanya (2017). És a dir, parlem de productors d’energia i la seva quota de producció. [Font: The living energy book by EDP. Iberian data 2017].

• Endesa: 34%

• Iberdrola: 20%

• EdP-Hidrocantábrico: 19%

• Gas Natural Fenosa: 15%

• Altres: 12%

Principals comercialitzadores i la seva quota de mercat Espanya (2012):

• Endesa: 37%

• Iberdrola 25%

• Gas Natural Fenosa 15%

• Hidrocantábrico 8%

• EOn 3%)

• El 12%  restant està en mans d’altres grups comercialitzadors d’energia.

Principals comercialitzadores i la seva quota de mercat Espanya (2016). [Font: https://cincodias.elpais.com/]

• Endesa: 39%

• Iberdrola 33%

• Gas Natural Fenosa [Actualment Naturgy] 17%

• EDP 3%

• VIESGO 2%

• Altres 5%

El consum més gran d’energia procedeix de la indústria i el transport, però cal destacar que els consums procedents de la vida quotidiana (llar, treball) cada cop són més significatius (17% el 2014). En el següent gràfic podem observar el repartiment de consum d’energia final a Espanya.

Font: La energía en España 2015. http://www.minetad.gob.es [en línia] [Consulta: 17/10/2017]

2. Sector miner (indústria extractiva):

Pel que fa als recursos miners, queden lluny els temps en què Espanya era considerada un país miner important. Les reconversions industrials realitzades en els últims temps (carbó, siderometal·lúrgica), les concentracions industrials, les innovacions tecnològiques, han provocat una forta reconversió laboral (Astúries, Huelva, Terol).

A més a més la política minera de la UE, determina el tancament d’aquells jaciments no rendibles (minerals metàl·lics) i aquells amb problemes mediambientals, i el manteniment de la mineria no metàl·lica important i el creixement de les roques industrials dels darrers anys.

Mineria metàl·lica (sòcol hercinià): utilitzada per la indústria metal·lúrgia i química i per les indústries de transformació. Molt castigada per les successives crisis econòmiques amb el tancament de jaciments de ferro a Biscaia (Las Encarnaciones), els de mercuri a Ciudad Real (Almadén), o les de coure i pirita a Huelva (Rio Tinto).

Mineria no metàl·lica (formacions paleozoiques i conques terciàries): Espanya és principalment un bon productor de sal (sal gemma i sal marina). La sal gemma (fàbriques de sosa i d’altres indústries químiques), es produeix a Cantàbria. La sal marina s’obté de les salines del litoral mediterrani, sent la regió sud-atlàntica la més important. Torrevella (Alacant) i San Fernado  (Cadis).

Sals potàssiques (fertilitzants agrícoles, indústria química, colorants per medicaments, sabons i vidre). Important producció a la zona lacustre de Catalunya a Navarra.

Roques industrials: extretes de les pedreres. Lligada a la indústria química i a la construcció (calcària, pissarra, graves i sorra) i roques ornamentals (granit i  marbre). Granits a Galícia, marbres a Almeria i Badajoz.

CATALUNYA:

1.- Sector energètic: 

EN EL CAS CATALÀ, parlem també d’una forta dependència energètica, que podem situar en un 96% (importacions).  Segons l’Informe del Sector de l’Energia (2009) elaborat per la Generalitat de Catalunya: “Del total d’energia primària consumida a Catalunya, el 23,37% correspon a producció pròpia i el 76,63% restant al saldo positiu entre les importacions i exportacions, el que converteix a Catalunya en un país energèticament dependent, sobretot pel que a les importacions de combustibles fòssils es refereix”.

Segons l’Institut Català d’Energia el 2018 Catalunya va tenir una dependència energètica del 91,8%.

Dades 2018. Sector energètic català. Font: Energia solar i mobilitat elèctrica a Catalunya. Perspectiva i visió des de Catalunya. [en línia] [Consulta: 09/10/2019]

A l’igual que en el cas espanyol, les conseqüències d’aquesta dependència exterior dificulten el control del preu de l’energia, fet que afecta negativament la inflació i l’economia en general.

Pel que fa a la distribució territorial, també parlem d’un desequilibri entre la producció (principalment localitzada a la província de Tarragona) i el consum, aquest últim localitzat en bona mesura als municipis de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Per fonts energètiques, més de ¾ parts de la producció interna prové de l’energia nuclear, mentre que de la resta, la més rellevant és l’energia hidràulica si bé en un ordre molt més secundari.

Així doncs, el model energètic català, depèn cada vegada més de la importació de fonts energètiques externes (principalment gas natural, energia elèctrica i petroli) i per tant es troba subjecte a una major demanda d’infraestructures de transport, bé siguin línies elèctriques d’alta tensió, bé oleoductes/gasoductes bé transport mitjançant cisternes (en vaixells o camions), amb el consegüent impacte ambiental que porta associat.

Font: http://icaen.gencat.cat/ [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

Font: http://icaen.gencat.cat/ [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

L’any 2018, l’energia nuclear va ser la principal font energètica per a la producció d’energia elèctrica a Catalunya, representant un 49,1% de la producció total. Els cicles combinats i la cogeneració, van representar el 16,6% i el 12,5%, respectivament, de la producció total. Resumint, la producció d’energia elèctrica amb fonts energètiques no renovables a Catalunya va ser del 79,5%. 

D’altra banda, l’energia hidroelèctrica i l’energia eòlica han estat les principals fonts energètiques renovables per a la producció d’energia elèctrica a Catalunya, representant un 12,4% i 6,3%, respectivament. En conjunt, la producció d’energia elèctrica amb fonts energètiques renovables a Catalunya ha estat del 20,5% l’any 2018.

Font: Informe del Sector de l’Energia (2009).Generalitat de Catalunya. [en línia] [21/08/2015]

Font: Informe del Sector de l’Energia (2009).Generalitat de Catalunya. 

Font: http://icaen.gencat.cat/ [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

Font: http://icaen.gencat.cat/ [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

Catalunya és  un país amb pocs recursos energètics i minerals, amb forta dependència espanyola o estrangera.

Sector energètic: la mineria del carbó estava limitada en el passat a unes poques explotacions de lignit [les principals conques mineres catalanes del carbó es localitzaven al Berguedà (als municipis de Saldes, Cercs, Fígols i Vallcebre), al Ripollès (Ogassa i Surroca), i a Seròs, al Segrià], aprofitades per a centrals tèrmiques (Fígols tancarà el 1991) al Berguedà. Donada la seva alta contaminació i la baixa rendibilitat (en ser principalment de lignit, un tipus de carbó amb un poder calorífic mitjà i no tan valorat econòmicament com l’antracita o l’hulla) el sector van anar desapareixent i tancant cap a finals de segle XX. (Vegeu article: Mines de carbó de Fígols, 1985. ).

Centrals nuclears: Ascó I i II i Vandellòs II, situades a Tarragona, produeixen quantitats massives d’energia poc transportable. Actualment Catalunya depèn en gran mesura de les nuclears. Segons dades de l’Institut Català de l’Energia de 2017 el 82,1% de l’energia produïda a escala catalana era d’origen nuclear. Un informe elaborat per l’organització ecologista ‘Tanquem les Nuclears-100% Renovables’ de l’any 2013 detalla que les centrals nuclears catalanes han patit més de 200 problemes de funcionament en els darrers set anys. Els incidents es presenten, segons els ecologistes, “com a resultat del pas del temps i de les mateixes limitacions de la tecnologia nuclear”.

Les centrals nuclears s’haurien de tancar passats els 40 anys de vida útil. A Catalunya, aquestes instal·lacions estan situades a Ascó (Ribera d’Ebre) amb dos reactors, que van començar a operar els anys 1984 i 1986 respectivament, i a Vandellòs (Baix Camp), amb un sol reactor en funcionament, operatiu des de 1981. Per tant, queden entre 7 i 12 anys per resoldre la qüestió. Les nuclears catalanes ja han obtingut pròrrogues per continuar el seu funcionament.

Petroli: Catalunya té un segon problema: el consum de petroli. L’any 2007, només un 2,2% del petroli consumit es produïa a Catalunya, segons dades recollides per l’ICAEN. El petroli, però, és la principal font d’energia primària, representant el 46,1% del consum segons dades de 2017. El seu preu, cada vegada més inestable a causa de l’esgotament de recursos i a les crisis internacionals que afecten el seu subministrament, està forçant al govern català a replantejar-se el model energètic actual.

Energia hidroelèctrica: les centrals hidroelèctriques es localitzen on hi ha aigua abundant. A Catalunya se situen en punts del curs mitjà dels principals rius, propicis per a la construcció dels embassaments, sobretot en la conca Pirineus-Ebre, pantans de la Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorçana i el Ter. També cal parlar de l’aprofitament del riu Ebre als ports de Beseit. La construcció d’embassaments presenta un fort impacte ambiental en el moment de la seva construcció, en inundar grans extensions de terreny que a vegades comporten el desplaçament de la població que els ocupava. També afecta el règim hidrològic dels rius al modificar artificialment el seu cabal.

En l’àmbit de les energies alternatives, té molta importància la biomassa, seguida a molta distància de l’eòlica.

Minerals no metàl·lics: potassa i sal gemma, han perdut embranzida i s’han tancat moltes mines. Trobem explotacions de potassa a Sallent.

Roques industrials: important l’extracció d’àrids naturals, roca calcària i argiles amb produccions cada cop més importants als darrers anys gràcies a la construcció.

El futur energètic català preveu multiplicar per 4 el consum d’energies renovables.

Font: http://icaen.gencat.cat/ [en línia] [Consulta: 03/10/2019]

Enllaços recomanats:

Un model energètic alternatiu. SOM ENERGIA. Una cooperativa de consum d’energia verda.

Article recomanat:

La moratoria nuclear, aquel rescate financiero de las eléctricas

Políticas energéticas, entre la seguridad y el desafio climàtico.

Europa cumple la reducción de emisiones del Protocolo de Kioto.

Captura de CO2 (Article crític d’Ecologistes en Acció)

Objectiu 2050, eliminar l'üs de combustibles fòssila a l'estat espanyol.

Vídeo:

La dependència energètica de Catalunya (TV3. 2:32)