Principals climes de la Terra i la seva zonificació geogràfica.
Clima Equatorial:
Clima humit i calorós característic de les zones properes a l’equador. En aquestes àrees trobem unes pluges, temperatures elevades, i humitat, constants tot l’any. No es dóna cap estació seca (les pluges, malgrat que hi ha uns màxims i uns mínims, produïdes pel refredament de les masses ascendents d’aire calent que convergeixen a la zona equatorial de baixes pressions, són constants), les elevades temperatures varien molt poc (llur oscil·lació anual és d’uns 2,5°C, però la diària és més gran —uns 10°C— a causa del descens nocturn de la temperatura provocat per les pluges). Hi ha diversos tipus de clima equatorial, com l’amazònic, a la conca de l’Amazones, caracteritzat per abundantíssimes pluges (més de 1 800 mm anuals) i temperatures superiors als 25°C, el congolès, amb temperatures altes i un total anual de precipitacions elevat, però inferior a l’amazònic, i el monsònic.
Clima tropical:
La principal característica que defineix el clima tropical és la seva temperatura. Per a la majoria dels autors, el més important d'aquest clima és que es tracta d'un clima on les temperatures mai baixen dels 18ºC. Un altre dels elements característics del clima tropical, propiciat lògicament per aquestes altes temperatures, és que es tracta de regions on mai es produeixen gelades, amb excepció dels punts muntanyosos més elevats que, encara que estiguin situats a l'àrea geogràfica de clima tropical, constitueixen petites illes de clima muntanyós, definides per l'altura i no per la latitud amb què compten.
Aquesta temperatura tan elevada durant tot l'any es deu principalment al fet que, a l'estar situat en regions tropicals i equatorials, reben la radiació solar de forma perpendicular o gairebé perpendicular durant tot l'any. D'aquesta manera, s'assoleixen temperatures molt elevades, tot i que la diferència tèrmica entre el dia i la nit també és molt gran.
Aquestes altes temperatures també comporten una elevada evaporació de l'aigua, amb la conseqüent formació de núvols i la presència de precipitacions gairebé contínues i molt abundants durant tot l'any. A més, a aquest efecte de la calor cal sumar-li un altre element que amplia encara més la presència de pluges, que és que es troba just a la zona de convergència natural entre els dos pols. Això vol dir que, quan els vents freds de l'hemisferi on és hivern, conflueixen amb els vents càlids de l'hemisferi oposat al que és estiu, augmenta la formació de núvols, provocant encara més pluges més de les que es produeixen de forma natural per la elevada evaporació. D'aquesta manera les fortes i freqüents pluges constitueixen una altra de les característiques més determinants d'aquest tipus de clima.
En aquest fenomen de l'evaporació de l'aigua en gran quantitat, té un paper vital la gran quantitat de vegetació d'aquestes zones, tant de boscos com de selves
Diferents tipus de clima tropical
D'altra banda, tot i que es denomina clima tropical al seu conjunt, en realitat, el més encertat seria parlar de diferents tipus de climes tropicals, ja que, segons les seves característiques, podrem trobar diferents tipus que s'adeqüen a les característiques pròpies de la zona on el trobem.
Clima tropical monsònic
El clima tropical monsònic es caracteritza per la presència dels monsons, que són pluges molt abundants que es concentren un cop a l'any i que estan formades per vents molt humits procedents dels oceans que, a l'arribar a terra ferma, descarreguen en forma d'abundants precipitacions, el que pot comportar desastres naturals i un impacte econòmic i personal considerable si no es prenen les mesures adequades. Aquest clima tropical es caracteritza al seu torn per la presència de selves i zones amb àmplia vegetació, ja que les plantes i els arbres atreuen la pluja. Dues estacions molt diferenciades, depenent de la dirección dels vents monsons i el seu component marítim o continental.
Clima tropical equatorial
El clima tropical equatorial es caracteritza per tenir una temperatura mitjana que mai baixa dels 23ºC, per la qual cosa es tracta de l'subclima més càlid que trobarem a les regions tropicals. A més, també compta amb una estació seca que no sol ser molt perllongada, enfront d'una altra de pluges que, en general, destaca per la seva major longitud en el temps davant de la seca. Es caracteritza per comptar amb amplis i frondosos boscos tropicals, principalment selves tropicals.
Clima tropical de sabana
Finalment, el clima tropical de sabana es caracteritza per ser el clima més sec dels tres subclimes tropicals. En aquest cas, l'època seca predomina sobre l'època de pluges, el que fa que es tracti d'un clima on els ecosistemes que trobarem no siguin selves sinó llençols. A més, aquest subclima sol veure afectat pels vents, que en lloc de bufar des del mar, solen procedir de zones interiors de el continent, el que augmenta la sequedat de les zones, tot i situar-se en regions tropicals des d'un punt de vista geogràfic.
Clima Mediterrani:
Clima típic de les zones properes a la Mediterrània, que li dóna nom, però no n’és exclusiu, ja que es dóna a les costes occidentals dels continents, entre 30° i 45° de latitud.
És un clima de transició entre l’humit de les costes orientals i el sec dels deserts litorals tropicals, caracteritzat per l’alternança de dues estacions: una de seca i càlida a l’estiu i una altra de freda a l’hivern. L’aridesa estiuenca és gran i accentuada. normalment les pluges solen coincidir amb les estacions intermitges.. Els dies de precipitació, però, són pocs i coincideixen amb tipus de circulació d’índexs baixos, amb grans ondulacions del corrent en jet. A la Mediterrània occidental, a causa del relleu, es formen depressions (del Sàhara o lígur) que, a causa de la inestabilitat de l’aire local, produeixen precipitacions intenses; aquestes pertorbacions solen estancar-se i aleshores produeixen aiguats i tempestes grans, amb inundacions freqüents.
Clima Oceànic.
Clima de règim marítim de les façanes occidentals dels continents a la zona temperada.
Es caracteritza pels hiverns suaus, els estius frescs, una oscil·lació tèrmica molt petita i l’existència d’estacions intermèdies molt ben definides. Les pluges hi són abundants i repartides al llarg de l’any. La humitat és elevada, i també la nebulositat, a causa del pas de pertorbacions de front polar. Els vents de l’oest hi bufen d’una manera intensa. A mesura que hom s’allunya de la costa la influència oceànica disminueix, i s’origina aleshores el clima semioceànic , que és una transició respecte als climes subcontinental i continental. Alguns autors fan servir la denominació de clima oceànic com a sinònim de la de clima marítim .
Clima àrid o desèrtic.
El clima desèrtic, es caracteritza per ser molt calorós i sec. La quantitat d'humitat i de precipitacions és pràcticament inexistent o molt baixa. És per això que la diversitat biològica sol ser menor que en els llocs tropicals, a més que la supervivència és més complicada a causa precisament de l'absència d'aigua. Les zones àrides, en les que hi pot haver vegetació vascular dispersa se'ls pot nomenar semideserts.
Clima Continental
El clima continental és aquell que presenta les quatre estacions: primavera, estiu, tardor i hivern. Aquestes estacions estan perfectament diferenciades, ja que en cada una d'elles tant la temperatura como les precipitacions canvien. Por exemple, la temperatura a l'estiu és molt més alta que a l'hivern molta amplitud tèrmica anual. També les precipitacions a l'hivern son abundants i l'estiu escasses.
Climograma de Saragossa (Espanya). En aquesta província el clima és mediterrani continental, amb estius molt calorosos i secs i hiverns frescos i humits.
Aquest tipus de clima és el que ocupa major extensió en l'Hemisferi Nord, Apareixent a Europa central i oriental, Àsia central, interior de la Xina, l'Iran, interior dels EUA, Canadà. En l'Hemisferi Sud també hi ha, com en algunes zones de nord de el continent africà i en zones interiors d'Argentina.
Els llocs en què hi ha un clima continental es caracteritzen per estar situats en latituds mitjanes i per tenir barreres muntanyenques que impedeixen la influència de la mar o vents freds dels pols els quals poden extremar les temperatures.Estacions d'un clima continental típic (dades generals)
- Primavera: La temperatura se situa entre els 5 i els 15ºC. Es poden produir gelades tardanes, però el mercuri de l'termòmetre comença a pujar. D'altra banda, les precipitacions durant aquesta estació solen ser més escasses que en les de la resta de l'any; tot i així, poden caure mínim 40mm / mes.
- Estiu: La temperatura se situa entre els 15 i els 30 o 32ºC com a màxim. Les pluges cauen alegrement durant tota l'estació, a raó de 50-100mm / mes.
- tardor: El mercuri de l'termòmetre comença a baixar, més o menys als 20ºC de màxima i els 10ºC de mínima, i els núvols comencen a ser les protagonistes de l'estació, que és la segona més plujosa de l'any. Cauen entre 70 i 90mm / mes. Cap a final de setembre, es produeixen les primeres gelades.
- hivern: En aquests tres mesos, els gelades i les nevades es succeeixen. La temperatura és de 10ºC de màxima i de fins a -10ºC o més.
Hem vist les temperatures i les precipitacions que hi pot haver en un clima continental, però per saber més, què millor que conèixer els diferents tipus que hi ha, ja que depenent de la ubicació geogràfica, pot haver algunes variacions. Així, es coneixen molts tipus de clima continental, entre ells:
Tipus de clima continental
Clima mediterrani continentalitzat
És el que es dóna a l'interior de la Península Ibèrica, nord d'Itàlia, interior de Grècia, Atles saharià, entre d'altres. Es caracteritza per tenir estius molt càlids i poc plujosos, i hivern freds amb gelades.
Clima continental manchuriano
Aquest tipus de clima és el que es dóna a Corea del Nord, nord de la Xina, i en algunes ciutats russes, com Khabarovsk. Té una temperatura mitjana anual superior als 0ºC però inferior als 10ºC. La pluviometria anual és de, més o menys, 500mm.
Clima temperat continental humit
Es dóna en la major part d'Europa oriental i central, i al sud-est de Canadà. És similar a l'anterior, però una mica més fresc i més sec.
Clima continental àrid
Aquest tipus de clima el trobem a l'Àsia Central, Mongòlia, entre d'altres. És molt calorós durant l'estiu, i fresc a l'hivern, Podent-se produir algunes gelades.
Clima de Muntanya
Tipus de clima propi de les àrees de muntanya, les característiques del qual, derivades de l’altitud, són la disminució de les temperatures, la inversió tèrmica durant l’hivern, la formació de sistemes de vents típics i l’augment de les precipitacions.
La temperatura disminueix, amb l’augment de l’altitud, 0,6°C cada 100 m, bé que aquest valor canvia per factors locals, com és ara la insolació (segons que el vessant sigui de solana o d’obaga), una determinada hora o l’estació. La inversió tèrmica es produeix a causa de l’acumulació d’una massa d’aire freda a les terres baixes, mentre que a les parts altes es troben les masses d’aire més càlides. La formació d’uns sistemes de vents característics és donada per les diferències tèrmiques entre els cims i les valls; així s’originen brises diürnes i nocturnes i vents violents, produïts per una forta elevació de les temperatures ( föhn, chinook ). El règim de precipitacions, més elevat que a les regions no muntanyoses, és influït sobretot pel descens de les temperatures, que afecta la humitat relativa; així les masses d’aire saturades condensen el vapor d’aigua en estar en contacte amb les terres altes i més fredes i provoquen les precipitacions.
Clima Polar
És un clima que es manifesta de diferents formes i amb diferents noms, però que té característiques molt clares: clima extremadament fred (inferiors a -20º C), molt poques precipitacions, no hi ha humitat i hi ha molt vent; els vents intensos que les converteixen en llocs gairebé inhabitables per als éssers humans o amb condicions perilloses per a la vida.
El clima gèlid en general es troba en zones glaceres o pròximes al cercle polar, reconegudes per posseir un clima extrem que impedeix la formació de vegetació arbòria, amb excepció de les tundres, una variació del clima polar característic per posseir un subsòl gelat no apte per a l'agricultura.
Textos d’elaboració pròpia i adaptats d’enciclopèdia. Cat
Climogrames extrets d’internet.
