Factors climàtics a la Península Ibèrica
Per poder entendre la gran diversitat de temps atmosfèric i climes de la península ibèrica, cal tenir en compte alguns factors:
Hivern. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives
La circulació atmosfèrica en alçada.
Parlem de potents fluxos d’aire que reben el nom de corrent jet o jet stream. En trobem dos el subtropical (30º-45º latitud nord) i el polar (60º latitud nord). A l’hivern tendeixen a baixar de latitud (40º N) i a l’estiu a pujar (60º N).
El jet steam es desplaça cap a l’est i és responsable de la presència dels anticiclons subtropicals (aire descendent), que estan compensats per les borrasques a les zones temperades (aire ascendent).
Estiu. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives
A l’estiu es desplaça cap al nord, afavorint l’entrada d’anticiclons subtropicals i a l’hivern es desplaça cap al sud i deix passar borrasques i temperatures més fredes.
La Península Ibèrica. està més a prop del tròpic de Càncer que del cercle polar àrtic, per això l’afecten molt més les altes pressions tropicals. A l’estiu es veu afectada per l’anticicló de les Açores, i de masses d’aire càlid i sec procedents del nord d’Àfrica.
Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives
Aire en superfície.
L’aire en contacte amb la troposfera genera anticiclons (altes pressions, originades al corrent en jet o aire fred i dens), parlem de temps estable, sense núvols, alta insolació. Borrasques (baixes pressions, originades al corrent jet, aire calent), parlem de temps inestable, l’aire puja, es condensa i plou.
Tant els uns com els altres es representen mitjançant isòbares (als mapes de superfície).
Depenent del seu origen i característiques pot ser:
a) Anticicló de les Açores. La seva posició sobre el mar el converteix en una massa d’aire tropical marítima. A l’estiu domina la pràctica totalitat de la península , és sec i càlid.
Massa d’aire tropical marítima Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives
b) Masses d’aire tropical, continental o sahariana. Aire molt càlid i molt sec. Poden arribar durant l’hivern i provoquen pujada de la temperatura, a l’estiu provoquen les onades de calor.
Massa d’aire continental o sahariana Fon t: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives
c) Depressions atlàntiques. Masses d’aire procedents de l’atlàntic, conseqüència dels vents de l’oest. Temps variable, molts núvols, pluges abundants i freqüents. Acostumen a afectar a la meitat occidental de la península i molt especialment al nord-oest.
d) Massa d’aire polar marítim. Formada a l’oceà Glacial Àrtic. Cauen les temperatures, molta inestabilitat, nevades a l’hivern i pluja i calamarsa en altres estacions de l’any.
Massa d’aire polar marítim. Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives
e) Massa d’aire polar continental o siberià. Molt sec i fred (-20ºC), s’origina al centre i al nord d’Europa, a l’hivern cauen les temperatures i es produeixen nevades, a l’estiu és molt ocasional i provoca situacions tempestuoses.
Font: Geografia. Batxillerat. Vicens Vives
Comportament del Mediterrani:
A l’estiu: domini dels anticiclons subtropicals i per tant reescalfament i evaporació abundants.
A la tardor: els anticiclons es retiren cap al sud, deixant pas a les masses d’aire atlàntiques, molt més fredes. La diferència tèrmica entre la situació estiuenca i de tardor genera baixes pressions al Mediterrani occidental que condensen l’aire i provoquen pluges torrencials, ( gota freda ). Altres cops les baixes pressions atrauen aire càlid dels anticiclons subtropicals, mentre que a altes capes de l’atmosfera entra aire molt fred i es generen aiguats abundants i intensos.
Continentalitat peninsular:
Degut al relleu i la posició de la Península Ibèrica, les zones interiors es comporten com un petit continent (molta calor a l’estiu i molt de fred a l’hivern):
Aquesta continentalitat fa que a l’estiu les masses d’aire (anticiclons subtropicals) s’escalfin molt i per tant provoquen molta evaporació, sequedat extrema, augment de les temperatures i manca de precipitacions.
La mateixa continentalitat a l’hivern, quan una massa d’aire s’estanca a l’interior de la P.I., es refreda molt, provocant caiguda de les temperatures, sequedat extrema i poques pluges hivernals.
En els mapes isobàrics podeu trobar exemples de la situació que es descriu.
Text basat amb el del bloc d’en Josep Maria Bofarull.
