Els primers cartògrafs, consideraven la terra com una superfície plana, per tant a l'hora de dibuixar-la en una superfície l'únic que havien de respectar eren les escales. A partir de l'acceptació de la terra com un objecte esfèric una mica aixafat pels pols, varen sorgir noves dificultats e, com representar la superfície terrestre amb les seves característiques tant especials en una superfície plana.
Les projeccions les podem dividir en dos grans grups segons conservin o no les formes i les àrees. Així tenim que una projecció es conforme quan conserva la forma i els contorns dels continents. Una projecció és equivalent quan representa totes les superfícies en les mateixes proporcions. Si no és conforme ni equivalent se'n diu afilàctica.
Les projeccions cartogràfiques són sistemes per reproduir l'esfera terrestre en una superfície plana. N'hi ha centenars de projeccions diferents, però és poden recollir en tres grans grups si tenim en compte la superfície sobre la qual és projectat el globus. Així trobem les azimutals o polars, les cilíndriques i les còniques.
La Projecció polar:
Aquest tipus de projecció s'anomena també azimutal, o plana. Ja que un pla imaginari és el que toca la superfície del planeta.
Aquest tipus de projecció se sol fer sobre els pols i donen una imatge com si un observador veiés la Terra des de la vertical del pol. Representen habitualment les zones polars o mostren un hemisferi complet.
Les Projeccions còniques:
Les projeccions còniques es fan sobre un con que està en contacte amb un paral·lel de latituds mitjanes. La imatge que s'obté és la d'un observador que veu la Terra des de la vertical de les latituds mitjanes.
Aquesta projecció fou ideada pel matemàtic alemany Lambert a finals del segle XVIII. Els meridians són línies rectes en forma radial i els paral·lels són arcs concèntrics que van augmentant cap a l'Equador. Aquesta projecció es adequada per representar les zones temperades ja que hi ha una distorsió insignificant.
Les projeccions cilíndriques:
Les projeccions cilíndriques se solen fer a l'equador sobre un cilindre que fa la volta a tota la Terra. La imatge que s'obté és la d'un observador que veu la Terra situada en la vertical de l'equador.
Aquesta projecció representa bé la zona entre l'equador i els tròpics i després amplia la seva distorsió.
La projecció de Mercator té la característica bàsica que els meridians i paral·lels són línies rectes que es creuen perpendicularment. Els mapes són conformes, és a dir, la forma dels continents és real, però quan és apropem als pols, la superficie augmenta de forma exagerada. Com exemple podem comparar Escandinavia (1,1 Milions de km2) i l'Índia ( 3,3 Mill de Km2).És la imatge clàsica que tenim del nostre planeta.
Per tal de corregir aquests desajustos, trobem diferents maneres de representació terrestre.
Projecció Mercator:
Projecció Peters:
